Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Gaietà
Literatura catalana
Un dels protagonistes de la novel·la Solitud, de Víctor Català.
Gaietà, el pastor, fa en la novella el paper de guia i protector de Mila, que l’acompanya pels racons de la realitat agressiva en què es troba, representada per les muntanyes, les quals coneix pam a pam Gaietà, que ha aconseguit guanyar-se la confiança de la seva protegida, opta per introduir-la en el paisatge —que per a ella és desconegut i hostil— a partir de les llegendes que expliquen els orígens mítics de cada indret Així aconsegueix, a partir del relat, apaivagar el neguit, en una concepció de l’art com a filtre de la realitat, ja que la fa comprensible i amable Les rondalles que…
Gaietà Cornet i Mas
Literatura catalana
Enginyer industrial, taquígraf i escriptor.
Fundà la Revista Industrial el 1856 i presidí la secció de propaganda de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Fundà i presidí l’Acadèmia de Taquigrafia i la Revista Taquigráfica 1874 Entre el 1858 i el 1860 publicà regularment al setmanari La Antorcha Manresana una “crònica barcelonesa”, esporàdicament en llengua catalana, en què relacionà la iniciativa de publicació de Los trobadors nous i de la creació dels Jocs Florals amb la modernització del país i la restitució dels principis de catalanitat Publicà obres de divulgació, articles —sobretot al Diario de Barcelona — i guies de…
,
Gaietà Viaplana i Cornet
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat sacerdot el 1882, fou rector de la parròquia de l’Arboç des del 1897, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins que es retirà 1926 a Cardedeu i, finalment, a la seva ciutat natal Impulsà millores a l’edifici de l’església el 1902 feu construir la nova rectoria i impulsà una campanya per a la restauració de l’hospital de Sant Antoni Abat inaugurada el 1911 Publicà el full parroquial Creu i Aixada Feu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la Guerra Civil de 1936-39,…
Gaietà Soler i Perejoan
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana novella…
,
Gaietà Vidal i de Valenciano
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona Milità, sense ocupar, però, cap càrrec polític, en el partit conservador de Cánovas Partidari de l’ús del castellà per a la investigació, fou un bon coneixedor de la lexicografia i estilística castellanes publicà Elocuencia y poesía castellana , 1875, molt reeditada Publicà, també en castellà, els seus manuals de geografia El universo , 1877 Los planetas , 1878, etc, estudis Capmany Apuntes crítico-biográficos , 1873 Reseña histórica de la universidad literaria de Barcelona…
Gaietà Vidal i de Valenciano
Literatura catalana
Narrador i erudit.
Vida i obra Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona i publicà manuals relacionats amb aquesta matèria El universo , 1877 Los planetas , 1878, altres obres per a l’ensenyament Elocuencia y poesía castellana , 1875, molt reeditada, unes Consideraciones sobre la literatura popular catalana 1879, diversos estudis biogràfics sobre Antoni de Capmany, Joan Cortada i Manuel Milà i Fontanals, una Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona 1881 i un notable article sobre l’estat del moviment de la Renaixença…
Bonaventura Serra i Ferragut
Literatura catalana
Polígraf.
Doctor en drets 1748, fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de Mallorca 1752 i cronista general del regne Participà en la creació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Publicà només Glorias de Mallorca 1755, que fou durament criticada pel caputxí Gaietà de Mallorca, i deixà inèdites moltes obres de temàtica diversa, jurisprudència, ciències geogràfiques, històriques i naturals referents a les Illes Hom pot destacar Recreaciones eruditas , on fa una destaca-da defensa de la llengua «lemosina», Flora balearica , amb noms vulgars —en català i en castellà— de les plantes…
Eduard Vidal i de Valenciano
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers” i publicà, en collaboració amb Roure i amb el pseudònim conjunt de Dos gats dels frares , Antany i enguany 1864 Collaborà a “Un Tros de Paper”, “Lo Noi de la Mare…
Mila
Literatura catalana
Protagonista de la novel·la Solitud, de Víctor Català.
La novella explica l’evolució del viatge iniciàtic que ha de dur-la al coneixement d’ella mateixa, i, per tant, a l’existència individual i lliure El seu itinerari comença amb l’ascens a la muntanya, on segueix passivament el seu marit, Matias, que ha de fer-se càrrec de l’ermita En aquest entorn d’aïllament, en el qual no encaixa, descobreix la solitud, i amb ella comença a intuir què és la vida Davant de la desorientació en què es troba, busca refugi en el pastor Gaietà, que li fa de guia i la protegeix dels perills endèmics del medi El seu primer pas cap a aquesta progressiva…
Josep Miquel Guàrdia Bagur
Literatura catalana
Filòleg, humanista i filòsof.
Vida i obra Es formà a Montpeller, on el 1853 es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina Rebutjà d’exercir de metge a Menorca i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic, d’una banda, i, de l’altra, sobre història de la cultura renaixentista castellana i medieval catalana, amb Ramon Llull al capdavant L’activitat docent 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària privilegià, en una segona etapa, la producció pedagògica, amb obres de ressò…