Resultats de la cerca

Cursà peritatge mercantil, però finalment es dedicà a la literatura i al periodisme Després d’una etapa inicial maragalliana, s’adscriví a un Noucentisme sota el model de Josep Carner La seva obra publicada, pòstuma, comprèn el recull Les hores gerdes 1931 i Poesies 1995 que inclou tota l’obra poètica També escriví narracions curtes i feu traduccions

Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i collaborà al “Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana”

Vida i obra Beneficiat de l’església d’Arbeca i doctor en teologia Escriví la Comèdia de la Mare de Déu de les Sogues 1743, editada el 1996, en tres jornades i una lloa introductòria, sobre la troballa miraculosa de la imatge de la Verge d’aquest santuari Bibliografia Miró i Baldrich, R 1996 Vegeu bibliografia

Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions  Els camins de la por 1971 i  Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu 1976, Terres…

Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta del cel 1989, El centre…

Deixà la carrera de dret per dedicar-se al periodisme i a l’estudi de la poesia Publicà assaigs sobre el gènere al “Diario de Tarragona” del qual fou redactor i el llibret A los lectores de los libros de poesías 1878, any que passà a viure a Madrid La seva obra poètica, amb tòpics de la poesia romàntica de la Renaixença, es redueix a poc més que el recull Vibraciones del sentimiento 1878, a la participació en Ramell de flors 1882, recull bilingüe de poetes lleidatans impulsat per Josep Pleyan i de Porta, i a dos poemes llargs el que inserí a Himnos epitalámicos 1878, opuscle fet conjuntament…

Autor de consum, publicà una vintena d’obres en català Drama d’amor , Pasqua florida o les caramelles , La Costa Brava , entre d’altres Escriví, amb èxit, versos de cuplets, a l’època daurada d’aquest gènere

Ingressà el 1951 al Seminari Pontifici de Tarragona, on estudià humanitats i posteriorment filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat el 1964, exercí el sacerdoci en diverses parròquies tarragonines fins el 1970, que se secularitzà per treballar com a corrector d’estil i editor per a les editorials  Ariel  1969-75, Crítica  1976-79, Seix i Barral  1982-83 i Empúries  1984-88, activitat que interrompé per a exercir el càrrec de delegat del Departament de Benestar Social a les comarques de Tarragona 1988-92, i després represa com a freelance Entre els llibres que…

Estudià a Osca i a Barcelona Es doctorà en medicina i fou metge del Servei Municipal de Beneficència de Barcelona El 1869 fou redactor i impulsor de Les Barres Catalanes , revista republicana catalanista Publicà obres de tema mèdic i sociològic, com La prostitución en la ciudad de Barcelona 1882, La sífilis matrimonial 1887, etc, i traduí obres mèdiques d’Ambroise Tardieu al castellà Dirigí diverses revistes mèdiques

Vida i obra Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos, i, influït pels ideals de la Institución Libre de Enseñanza, de retorn a Barcelona publicà articles de temes pedagògics Incorporat al despatx de Joan Sardà i Lloret, la seva autèntica vocació fou la literatura Amic de Joan Maragall, es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l’acte creatiu com a producte de la sensibilitat Rebutjà la…