Resultats de la cerca

Molt vinculat a la vida cultural de Tortosa, s’inicià com a poeta amb els reculls La maison-bleu  1976, amb Ricard Martínez i Pinyol i Nós 1981, i es donà a conèixer a tot l’àmbit catalanoparlant amb Córrer la taronja 1989, al qual seguiren Que no passa 1990, premi Ausiàs Marc 1989, Vedat 1994, premi Carles Riba 1993,  La vestidora i el dol  1998, premi Miquel de Palol, l’antologia Córrer la taronja   1979-2001 2002,  A l’encesa 2007, premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater i  Els ulls de la gossa 2021, recull de tota l’obra poètica de l’autor, incloent-hi poemes fins ara…

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat 2011, El gos…

Cursà magisteri als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya 1920-23 Exercí de mestra a l’escola pública de Barcelona 1923-39, fins que fou depurada i passà a treballar a l’escola privada 1939-45 Escriví llibres per a infants — L’entremaliada del ramat 1964, Dijous a vila 1965, Anem a buscar un gos 1965— i per a joves Un rètol per a Curtó , 1966 Collaborà a la revista “Cavall Fort” De la seva tasca pedagògica destaca l’autoria de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari en castellà, i els primers publicats en català després del 1939 Beceroles 1965 i Estels 1967…

Fill del poeta David Sanahuja i Saperas Estudià filologia romànica i actualment és professor universitari La seva obra poètica, de considerable intensitat, s’inicià a El gos del galiot 1981 i ha continuat a Mirador 1983, Doble joc 1988, premi Vila de Vallirana-Josep M López Picó de poesia 1987,  En defensa pròpia 1994, Compàs d’espera 2006, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2005, El llançador d’espases 2013, premi Maria Mercè Marçal 2013 i Teories del no 2016, premi Jocs Florals de Barcelona 2016 També ha estat guardonat amb la Viola d’Or i Argent als Jocs…

Es llicencià en medicina 1956 i exercí com a homeòpata Participà en les “Antologies Poètiques Universitàries”, on publicà els primers poemes l’any 1949 El seu primer llibre, Soledat de paisatges 1959, amb pròleg de Joaquim Molas i que trasllueix un simbolisme melangiós, guanyà l’any anterior el premi de poesia inèdita de Cantonigròs Amb El gos 1965, premi Salvat-Papasseit 1965 i La Vida nova 1970, premi Carles Riba 1968 encetà un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica El 1986 guanyà el premi Recull Ribas i Carreras amb Com un…

Estudià medicina i s’especialitzà en psiquiatria infantil Fundà i dirigí l’Institut de Pedagogia Terapèutica 1940, presidí la Societat de Neuropsiquiatria Infantil i la Societat Catalana de Pediatria, i des del 1945 fou professor de psicologia de la infantesa i adolescència a la Universitat de Barcelona Publicà diverses monografies mèdiques i pedagògiques, com La infància anormal 1933, Evolució sexual de l’infant 1935, Els fills, sexe i educació 1966 i Els inadaptats 1970, entre d’altres La seva dedicació al camp de la literatura fou anterior a la guerra civil Collaborà amb…

Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà  Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat Continuador de la…

Llicenciat en filologia catalana, signa les seves obres com a Pep Rosanes-Creus S'inicià com a poeta amb el llibre L'ombra mutilada 1991, premi Miquel Martí i Pol, Els seus primers poemes van aparèixer en dos reculls collectius amb altres autors El club dels 7 poetes morts de Roda de Ter 1991, amb pròleg de Martí i Pol i On la nit era negra 1993 L’inici formal de la seva trajectòria literària, però, va ser la publicació de La venjança de l’eunuc 1993 i El gos i l’ombra de l’alzina 1995, que van tenir força ressò Posteriorment, amb l’excepció de Voltor 2000, premi Carles Riba 1999, ha optat…

Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…