Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Constitueix un bon exemple de poesia postsimbolista i posa de manifest la voluntat de renovació de l’autor respecte als seus llibres anteriors El poemari consta de tres parts “Fira encesa”, amb divuit poemes, i “Rosa secreta” i “Arbre de flames”, amb sis cadascuna En la primera, la diversitat de personatges i situacions teixeixen un mostrari en què el subjecte poètic recrea —una mica a la manera d’alguns dels poetes de la generació castellana del 27— elements de diverses tradicions que connecten amb les intencions del postsimbolisme i que van de la literatura…

Advocat Admirador fervent del Rector de Vallfogona, escriví un gran nombre de versos a imitació seva, de caràcter sobretot satíric Escriví una obra teatral La falsedat castigada , 1848, diverses obres en vers Certamen pastoril o poema bucòlic, Fundació de Barcelona , etc i apòlegs

Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà, a imitació explícita de les de Tomás de Iriarte, Dècimes desbaratades 1815, reeditades el 1843 i el 1874, en la línia entre erudita, barroquitzant i popularitzant freqüent al seu temps

Vida i obra Fill de Joan Felip Mei i Galès Publicà un recull de faules en castellà, Fabulario València 1613, a imitació principalment de les d’Isop, amb un estil acolorit i observacions de to costumista És interessant el pròleg de l’autor, que defensa l’obra com a llibre de lectura per als infants Bibliografia Mey, S 1973 Vegeu bibliografia

Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta , i a la segona edició del  Cancionero general València 1514 figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha , que comença D’amor los combats encalsen ma vida Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós Fou, però, més conegut com a escriptor…

Residí a Segòvia Escriví un Decir sobre el amor, influït per Dant, i composicions de caràcter moral i satíric Decires contra la pobreza, Del día de Juicio, Siete pecados mortales, Discursos de los doce estados del mundo La inquisició censurà Los siete salmos penitenciales, una de les seves obres millors També és autor de La gaya de Segovia o Silva copiosísima de consonantes para alivio de trovadores, imitació del Llibre de concordances de Jaume Marc

Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920

El 1458 i des del monestir de Valldonzella de Barcelona organitzà una mena de certamen literari en signar una lletra i un Deseiximent contra lo Fals Amor , el segon en vers, a imitació de les lletres de batalla i dels cartells de deseiximents, al qual respongueren, en prosa, poetes i cavallers com ara Joan Francesc Boscà, Joan Almogàver, Pere Joan Ferrer i Francí Desvalls Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Les seves Obras poéticas 1779 contenen èglogues, elegies, sonets i romanços a imitació de Góngora Unes sàtires contra el comte d’Aranda li comportaren un llarg empresonament Defensà el teatre castellà del segle d’or i s’oposà als partidaris del classicisme francès la seva tragèdia Raquel 1778 representa una solució eclèctica entre ambdues actituds Publicà Theatro Hespañol 1785-86, collecció d’obres dramàtiques del segle d’or, encapçalades amb un estudi crític La escena española defendida que suscità una polèmica entre l’autor, Félix María de Samaniego i Juan Pablo Forner Fou membre de l’…

Ha desplegat una activitat notable com a poeta i com a promotor d’iniciatives de suport al món de la poesia Es donà a conèixer amb el poemari Guants de macam amb un dibuix 1985, premi Vila d’Alaquàs 1983 després ha publicat Carmí vora els llavis 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1985, Dalila 1987, La terra interior 1989, Imitació de la soledat 1990, premi Roís de Corella 1989 i L’home no confia en la ciutat 1996 És director de la collecció “Poesia-Edicions de la Guerra”, ha traduït autors portuguesos, i és coautor, juntament amb Jordi Garcia Vilar, de l’obra teatral La llegenda…