Resultats de la cerca

La trama i els personatges tenen el model en Un enemic del poble de Henrik Ibsen Planteja el xoc entre un grup social atàvic i un líder intellectual, que fracassa davant els interessos de la minoria S’hi explica la problemàtica d’un poble on els cacics exploten l’immobilisme i la superstició dels habitants per mantenir el seu estatus econòmic i social Durant una forta sequera, el Foraster —un enginyer— introdueix raons científiques per a utilitzar l’aigua que la creença popular manté sense canalitzar Ho fa ajudat de Cecília És ella qui vertebra l’obra en condensar una doble revolta la…

Vida i obra Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona 1902-10 Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a Gijón 1911-13, a Barcelona 1913-36 i a Palma 1936-47 A Barcelona fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1921-36, on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants Fou membre destacat de l’Escola Mallorquina, de la qual fou el principal líder intellectual, però també un dels seus principals exponents poètics Fundà i dirigí “Migjorn” 1906-07, revista literària que introduí a Mallorca els corrents estètics del…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…

Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol   i Fígaro , i a…

Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…

Activisme catalanista durant el franquisme Fill de Marià Manent i Cisa , de molt jove mostrà interessos literaris i, mentre cursava estudis de dret 1948-51 publicà dos poemaris, Hoste del vent 1949 i La nostra nit 1951, i s’uní a l’aleshores clandestí catalanisme cultural universitari, del qual formaven part també Antoni Comas i Pujol , Joan-Ferran Cabestany i Fort , Joaquim Molas i Batllori i Miquel Porter i Moix , els quals el 1948 havien creat la revista literària Curial , i el 1949 preparà amb Josep Maria Ainaud i de Lasarte la primera Antologia poètica universitària Aquests anys…

Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del segle XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual El seu pare, Carles Melcior, era notari i participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle Estudià al Liceu Políglota i des del 1910 cursà a la Universitat de Barcelona estudis de dret que no arribà a acabar i, simultàniament,…

Es donen a la millor obra publicada l’any anterior, sense presentació a concurs No tenen dotació econòmica i els guardonats són premiats amb una serreta d’or de solapa representativa de la distinció, que els lliura el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat PAMSA i de la revista Serra d’Or El premi s’atorga en quatre categories literatura i assaig, recerca, teatre i arts escèniques, i literatura infantil i juvenil Dins de la categoria de literatura i assaig, en cada edició es premien diverses obres en algun dels gèneres novella, contes i narracions, poesia, assaig, traducció,…