Resultats de la cerca

Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida  com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà 2001-04 Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019 Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Orienta…

Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare  Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació sobre temes…

Es doctorà en filologia i fou cap del Departament de Lingüística Romànica de l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Les seves recerques catalanístiques van centrar-se en l’estudi de la llengua literària medieval, els estudis catalans a l’URSS i la història del lullisme a Rússia “Estudis de llengua i literatura catalanes a l’URSS”, dins El català a Europa i a Amèrica 1982, “K istóric katalanístiki v Rossic i v SSSR” ‘Cap a una història de la catalanística a Rússia i a l’URSS’, dins la revista “Iberica…

Cec de naixença, però amb una sòlida formació cultural, lingüística i musical, es dedicà a estudiar la situació dels invidents, a difondre-la i a millorar-ne els recursos Publicà  En el món dels invidents Introducció a la psicologia i a la problemàtica dels cecs 1963

El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà…

Cursà estudis de filologia catalana i espanyola Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I Fou collaborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador…

Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà,…

Doctora en filologia catalana amb una tesi sobre Joan Brossa, figura que ha centrat el seu camp d’investigació Ha publicat Introducció a la poesia de Joan Brossa 1988, Joan Brossa poesia i prosa 1995, Biografia sobre Joan Brossa 1999, Joan Brossa calç i rajoles 1999, Literatura comparada català i castellà Propostes de treball 1993, Fantasiant amor Antologia sobre literatura amorosa de tots els temps i literatures 1997, Literatura catalana contemporània 1999, i alguns manuals de llengua i didàctica textual, com Trèvol sèrie, 1984-90 i TXT La lingüística textual aplicada al comentari de text…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra dibuixa d’una manera profunda i perspicaç un panorama de la literatura catalana contemporània Es tracta de la primera aportació crítica i històrica de la literatura que abraça des del modernisme fins a la dècada dels seixanta Fuster, com en altres estudis d’altres períodes, remarca des del primer moment que no és un treball d’un especialista, sinó les notes d’un «simple lector» Un lector molt agut L’estudi és ple d’observacions i d’anàlisis crítiques i obre un ventall de propostes d’investigació per a futurs estudiosos Un factor que caracteritza el seu…

Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 Ingressà al cos d’arxivers 1890 i fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a “Revista de Castellón” i en altres periòdics Publicà el drama Les companyies 1887, poemes diversos i un parell de novelles en llengua castellana De la seva obra gramatical destaquen els Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i el Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en el qual, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposa…