Resultats de la cerca

Redactor de la revista “La Vetllada” i collaborador de la “Revista de Gerona” i de “L’Orfeonista”, estigué vinculat als postulats del regionalisme i va ser un destacat membre de l’Associació Literària de Girona Escriví alguns poemes lírics, composicions històriques i goigs de factura tradicionalista i conservadora, d’escàs valor, amb els quals concorria a molts certàmens i celebracions floralesques El 1904 va guanyar la flor natural als Jocs Florals de València Fruit de la relació que va mantenir amb personalitats de l’època, s’han conservat quinze cartes que li va adreçar Jacint…

Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca de mantenir…

Cursà estudis de filosofia, camp en el qual es llicencià Fou un dels periodistes més influents de l’Esquerra Republicana de Catalunya director de la revista La Rambla i dels diaris La Humanitat i Última Hora Fou corresponsal, a Barcelona, d’ El Sol i Ahora , diaris de Madrid Tinent d’alcalde de governació de l’ajuntament de Barcelona 1934, fou elegit diputat a corts 1936 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Companys li encarregà la redacció del text que llegí el 6 d’octubre de 1934 El 1938 anà a París i a les Filipines, on dirigí el periòdic El Debate fins el 1945 Fou empresonat pels…

Desenvolupament enciclopèdic La intertextualitat dels epitafis ha provocat problemes d’edició crítica i, en conseqüència, d’interpretació del text, derivats d’un tret peculiar d’aquesta poesia l’encavalcament interestròfic del mot confessió de l’amada El tema de la composició és bastant renovador, ja que matisa el tòpic poètic de la dona cruel que no correspon l’amor del seu enamorat, ni tan sols quan aquest desitja acabar el seu patiment amb la mort A través de la descripció de la sepultura de l’enamorada, s’estableix un intens desdoblament de veus i perspectives, que arriben a …

Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…

Desenvolupament enciclopèdic Per mitjà de les evocacions de Tori —el protagonista que, ja adult, torna al poble on va viure quan era infant a desenterrar simbòlicament i físicament els records—, l’autor narra els secrets i les pors d’un poble de la plana de Vic en els anys immediatament posteriors al final de la guerra civil de 1936-39 L’argument va descrivint el procés de recreació, per part del protagonista —que, alhora, és el narrador—, de la seva infantesa, dintre d’una petita collectivitat rural i d’uns fets luctuosos concrets que varen quedar gravats en el seu record amb la força d’un…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la lluita constant que  Jordi Fraginals , fadristern d’una família de propietaris rurals, ha de mantenir enfront de les convencions socials per tal de construir-se el seu propi destí i imposar la seva voluntat al medi que l’envolta Estructurada en cinc parts, la novella mostra l’evolució vital del personatge començant per un petit Jordi Fraginals actiu i ple d’ideals que va creixent al costat del mestratge de mossèn Llorenç Aquesta harmonia inicial, però, es trenca quan el seu pare, Mateu Fraginals, decideix enviar-lo al seminari, seguint el costum assignat…

Desenvolupament enciclopèdic Els textos memorialístics que Tomàs Pàmies, militant dins l’ortodòxia comunista, escriu entre el 1958 i el 1962 —amb l’excepció d’un de datat el 1966— i la invasió soviètica de Praga de 1968, impulsen Teresa Pàmies a mantenir una mena de diàleg amb el pare, ja mort, a qui s’aproparà amb una voluntat desmitificadora i crítica envers la política soviètica i els seus dirigents El llibre s’inicia amb un text de Tomàs Pàmies, datat a Praga el 1958, on expressa la decisió d’emprendre la redacció d’una autobiografia —únic testament i dot que deixarà als seus…

La trama i els personatges tenen el model en Un enemic del poble de Henrik Ibsen Planteja el xoc entre un grup social atàvic i un líder intellectual, que fracassa davant els interessos de la minoria S’hi explica la problemàtica d’un poble on els cacics exploten l’immobilisme i la superstició dels habitants per mantenir el seu estatus econòmic i social Durant una forta sequera, el Foraster —un enginyer— introdueix raons científiques per a utilitzar l’aigua que la creença popular manté sense canalitzar Ho fa ajudat de Cecília És ella qui vertebra l’obra en condensar una doble…

Desenvolupament enciclopèdic El protagonista de la novella reviu un episodi cabdal de la seva vida, la coneixença d’Alexis, un adolescent en estat de gràcia, expressió d’una bellesa perfecta que el colpí i sotragà pregonament Es tracta d’un sacerdot rural, de poca salut, però amb una sensibilitat tan extraordinària que el fa capaç de gaudir de la bellesa fins a nivells convulsius L’episodi que reporta fou de curta durada, però d’efectes trasbalsadors A la vegada, aquest sacerdot és un poeta i un humanista, traductor del poeta llatí Domici Mars, del qual apunta que podria tractar-se d’un…