Resultats de la cerca

Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris…

Fou empleat de l’Ajuntament de Gràcia, i, durant la República, governador de Mallorca i cap de personal del ministeri d’Ultramar Fou collaborador d’“Un Tros de Paper”, amb el pseudònim Sistacs En els seus articles de costums, hi destaca la presentació de tipus poc habituals en altres autors, com els procedents de la burgesia plutocràtica Lo americano , 1866 També s’acostà a la Barcelona industrial, i depassà així el món menestral més característic del costumisme de l’època Com a dramaturg, fou autor d’alguna peça original, al costat de traduccions del francès al castellà, entre…

Menestral, començà publicant poesies castellanes en revistes locals Membre del Liceu de València, fou soci fundador de Lo Rat Penat, i el 1878 prengué part activa en la sessióinaugural de la societat literària amb la lectura de l’abrandat poema Desperta, València hermosa , el contingut valencianista del qual fou matisat pel president, Fèlix Pizcueta Collaborador del “Calendari Llemosí” i de l’almanac de “Las Provincias”, publicà algunes composicions en reculls lírics, com Tabal i donçaina i Tipos d’auca 1878 i Brots de llorer 1896 Escriví peces de teatre satiricocostumista en…

Vida i obra Sacerdot, originari del Regne de França, s’establí a Barcelona a partir del 1789 fugint de la Revolució El 1813 entrà al servei de la duquessa de Borbó, que vivia exiliada a Barcelona Compongué poemes d’exaltació borbònica, com ara Al feliz arribo y detención de sus Majestades y Altezas en la ciudad de Barcelona Barcelona 1802 i, el més important, España triunfante sus luchas y triunfos en la guerra contra el tirano de Europa Napoleón Barcelona 1815 També és autor d’obres d’intenció piadosa un llibre en prosa castellana, La religión meditada , en tres volums Barcelona s d un…

Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900…

Vida i obra Germà d’Andreu de Bofarull Havent impulsat la revista estudiantina “El Hongo”, el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper, que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 El 1852 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou membre corresponent de nombroses entitats Seguint precoçment Joaquim Rubió i Ors i usant algunes vegades el pseudònim de Lo Coblejador de Montcada , edità diversos poemes, majoritàriament en català, solts, en llibres…

Menestral, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà amb escrits literaris i patriòtics en  La Bandera Catalana , publicació de la qual fou director, L’Escut de Catalunya , La Renaixença i La Illustració Catalana Amic de Francesc Pelagi Briz, tingué un paper molt destacat en les revistes que aquest creà, Lo Gai Saber  que dirigí en 1878-80 i Calendari Català  on publicà una sèrie de biografies d’escriptors de la Renaixença , i de les quals fou molts anys secretari de redacció El 1860 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves escriví també, en el mateix gènere Tot…

Vida i obra El 1864 fou corresponsal d’ El Telégrafo a París, i el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola a París Tornat a Barcelona, es llicencià en dret 1872 Interessat per les institucions medievals, publicà Las cortes catalanas en collaboració amb Josep ↑ Pella i Forgas , 1876, Lo sometent 1877, El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluña 1878, Dels contractes d’emfiteusi i rabassa morta 1878 i Los fueros de Cataluña 1878 Recopilà, per encàrrec de l’Academia de la Historia, de la qual era membre corresponent, dades referents a les corts catalanes, i edità les cròniques de…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de l’ascens fins al triomf personal i social d’una dona en el marc de la industrialització de la segona meitat del s XIX Antonieta, d’origen menestral, casada amb un obrer, venç, amb esforç i seny, tota mena de dificultats fins a esdevenir una sòlida Fabricanta de la indústria tèxtil, un membre respectable de la vigorosa burgesia barcelonina de la fi del segle Publicada en ple esclat de la narrativa modernista, un breu pròleg de l’autora avisa tant de la seva consciència d’anacronisme com de la limitació dels recursos de la ficció, que veu prou…

L’evolució social i vital del personatge ho és també de la novella en la mesura en què la joventut de Teresa Goday es correspon amb la situació fundacional de la família Valldaura-Goday, la seva maduresa i decadència coincideix amb el nus tràgic de la trama narrativa i la seva mort es correspon a l’aniquilació total la destrucció de la família i de la torre familiar, que sucumbirà a l’enderroc per a construir-hi habitatges moderns, símbol dels nous temps La mort de Teresa, per tant, és el tancament de tot un microcosmos a través del qual, també, contemplem l’evolució d’una Barcelona en…