Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Lo desengany
Literatura catalana
Peça dramàtica de Francesc Fontanella, datable dins dels anys de la guerra dels Segadors.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final, gràcies a l…
Francesc Matheu i Fornells
Literatura catalana
Poeta i editor.
Vida i obra Net d’indians i fill d’un advocat que residia a Barcelona des del 1851, s’adscriví des de molt jove al moviment literari catalanista i fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i de La Misteriosa Des del 1871 intervingué en l’organització dels Jocs Florals de Barcelona, en què el 1873 guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d’extraordinaris i vuit accèssits més Hi fou nomenat mestre en gai saber el 1897, mantenidor els anys 1880, 1881, 1899, 1908, 1919, 1925 i 1933, i president el 1902, i en presidí el consell directiu del 1910 al 1935 El 1875…
L’alegria que passa
Literatura catalana
Obra de teatre de Santiago Rusiñol publicada el 1898.
Inscrita en la línia simbolista de Rusiñol, recrea un dels seus temes recurrents el divorci irreversible i programàtic entre l’individu a la recerca de l’ideal i la societat materialista que el margina Tot i això, l’efectiva combinació en l’obra d’elements de la modernitat simbolista amb elements de connexió amb la tradició dramàtica catalana —com el costumisme, l’humor o el pintoresquisme— permeté que l’obra s’erigís en un model de regeneració per a l’escena catalana Amb música d’Enric Morera, L’alegria que passa és una obra lírica amb voluntat de contribuir a la construcció d’un teatre…
Cròniques de la veritat oculta
Literatura catalana
Llibre de contes de Pere Calders del 1955 publicat per Editorial Selecta.
Desenvolupament enciclopèdic Sovint la veritat és extraordinària en aquests contes, on els apàtics protagonistes renuncien a conviure amb la part oculta de l’existència Un excés de zel per la causalitat els nega la possibilitat de canviar una vida grisa i amb poques alegries Trenta-un contes ordenats sobre diverses perspectives del xoc entre l’impossible i el versemblant la certesa inesperada a causa d’un excés d’ingenuïtat, la veritat improbable amb què un viatger es troba anant pel món, o el lloc en el qual allò presumible és subvertit per un fet insòlit Tres supòsits en què la vida humana…
Valentí Almirall i Llozer
Retrat de Valentí Almirall i Llozer per Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…
, ,
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili en un retrat de Ferran Callicó (1928)
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història
Periodisme
Política
Escriptor, historiador, periodista i polític.
Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…
, ,