Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Narcís Franc
Literatura catalana
Mercader, el 1374 era oïdor de la Generalitat de Catalunya.
Vida i obra Traduí per primera vegada al català el Corbaccio , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se’n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B Moll Bibliografia Moll, F de B 1935 Riquer, M de 1935 1 Romano, D 1983-1984 Vegeu bibliografia
Guillem de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta.
Estigué al servei de Martí l’Humà com a infant i com a rei i de Ferran I, i intervingué en diverses accions guerreres Fou oïdor de comptes de la generalitat Coronat en els consistoris de Tolosa i de Barcelona, participà en el certamen barceloní organitzat a la parròquia de Sant Just per Bartomeu Castelló Les seves quinze poesies conservades en el Cançoner dels Masdovelles, datables en el període 1389-1438, comprenen sirventesos —obra versemblantment de joventut—, maldits —en els quals malparla de les seves dames i se n'acomiada— i debats amb el seu nebot Joan Berenguer —escrits…
Guillem de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estigué al servei de Martí l’Humà com a infant i com a rei i de Ferran I, i intervingué en diverses accions guerreres Fou oïdor de comptes de la Generalitat Coronat en els consistoris de Tolosa i de Barcelona, participà en el certamen barceloní organitzat a la parròquia de Sant Just per Bartomeu Castelló Les seves quinze poesies conservades al Cançoner dels Masdovelles , datables del període 1389-1438, comprenen sirventesos —obra versemblantment de joventut—, maldits —en els quals malparla de les seves dames i se n’acomiada—, debats amb el seu nebot Joan Berenguer —…
Pere Ausiàs Marc i d’Oluja
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda El 1578 era veí de Cervera el 1593 era oïdor de compte de Catalunya el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola Autor de sonets laudatoris, pretenia d’ésser successor directe del poeta Ausiàs Marc Participà en el certamen de Barcelona organitzat amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort, el 1601 Ell, o, més probablement, el seu fill Baltasar…
Jeroni Saconomina
Historiografia catalana
Literatura catalana
Ciutadà honrat i dietarista.
Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida pública de les…
,
Jeroni Pujades
Literatura catalana
Historiador, memorialista i poeta.
Vida i obra Home de cultura humanista, fou doctor en ambdós drets per la Universitat de Lleida, professor de dret canònic en la de Barcelona i oïdor de l’Audiència Treballà per als comtes d’Empúries 1604-09, en diversos càrrecs jurídics La seva obra més important és la Crònica universal del Principat de Catalunya , escrita en tres parts primera part, en català, Barcelona 1609 edició d’una versió de les tres parts en castellà, Barcelona 1829-32 Si bé en un principi la intenció de Pujades fou combatre les fantasies d’ E ↑ Barelles , acabà component una història general de Catalunya…
Crònica
Literatura catalana
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Desenvolupament enciclopèdic Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a textos historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals de coneguts de la generació immediatament anterior a la seva i, algun cop, de…