Resultats de la cerca

Fou funcionari d’obres públiques de l’Estat francès A partir del 1846 visqué quasi sempre a Marsella, on portà el pes de la revista Lo Felibrige  1887-1902 Ja de gran publicà drames en vers Casau , 1892,  Espigueta , un recull de sonets Rosari d’amor , 1906, i el poema en dotze cants Mentina 1907 El 1876 obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema Clemenço Isauro en Mount-pelié  El seu lirisme, de vegades estimable, presenta un excés de tòpics felibrencs Traduí a l’occità, en prosa 1888, L’Atlàntida de Verdaguer, amb qui es cartejà, i algun poema de Joaquim…

S’implicà en la institucionalització del felibrisme en fou majoral Autor d’una Grammaire limousine 1876, des del 1878 fou professor de llengües romàniques a la universitat de Montpeller Publicà, entre altres obres, Poésies inédites des troubadours du Périgord 1885, Biogra-phies des troubadors 1885 i La langue et la littérature du Limousin 1892 Discutí, alineant-se amb Julià Bernat Alart, enfront de Paul Meyer i Manuel Milà i Fontanals, entorn de la llengua de l’autor del Blandin de Cornualha , i, amb el darrer, sobre el significat estricte de llengua llemosina

D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents occità, francès i català Es caracteritza pel fet singu-lar que mentre l’exposició de la trama —uns amors que aconsegueixen de triomfar damunt les insídies dels calumniadors, que posen en dubte la fidelitat de Brisona mentre Frondino combat els turcs— es fa en versos hexasíllabs apariats en la llengua típica de les narracions versificades, o sia en un occità en aquest cas molt catalanitzat, l’intercanvi de…

De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i de lèxic molt ric

Vida i obra De família d’origen occità, fou prevere de la comunitat de Sant Pere de Ripoll 1692 Compilador documental en defensa dels interessos de la comunitat de preveres i de la vila enfront del monestir de Ripoll, fou autor de diverses Notes manuscrites de tipus cronístic, de contingut historicojurídic i en català, que s’insereixen en el llarg conflicte que enfrontà el clergat secular i el monestir ripollès Possiblement fou autor també de la relació de l’entrada de l’abat Rafael Moner 1699, editada al s XIX Bibliografia Mascarella i Rovira, J 1999-2000 Vegeu bibliografia

Vida i obra Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577 Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546 L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats de Trento El…

Per moltes raons, entre les quals el fragmentarisme i la puresa amorosa «Los mals d’amors», el poema coincideix amb determinats plantejaments modernistes, i és la seva obra poètica més important Consta de vuit fragments o poemes autònoms lligats per un tènue fil argumental viatge de l’ànima del poeta per les terres que havia compartit amb l’enamorada, tipificades per Barcelona, Montserrat i el Pirineu, especialment l’occità, pel sentit simbòlic de cada una d’aquestes terres, que reprodueix el lema dels Jocs Florals de Barcelona, i per la unitat i, al mateix temps, per la varietat…

Vida i obra Estigué al servei de Martí l’Humà com a infant i com a rei i de Ferran I, i intervingué en diverses accions guerreres Fou oïdor de comptes de la Generalitat Coronat en els consistoris de Tolosa i de Barcelona, participà en el certamen barceloní organitzat a la parròquia de Sant Just per Bartomeu Castelló Les seves quinze poesies conservades al Cançoner dels Masdovelles , datables del període 1389-1438, comprenen sirventesos —obra versemblantment de joventut—, maldits —en els quals malparla de les seves dames i se n’acomiada—, debats amb el seu nebot Joan Berenguer —escrits ja en…

Vida i obra Estigué al servei de Martí l’Humà com a infant i com a rei i de Ferran I, i intervingué en diverses accions guerreres Fou oïdor de comptes de la Generalitat Coronat en els consistoris de Tolosa i de Barcelona, participà en el certamen barceloní organitzat a la parròquia de Sant Just per Bartomeu Castelló Les seves quinze poesies conservades al Cançoner dels Masdovelles , datables del període 1389-1438, comprenen sirventesos —obra versemblantment de joventut—, maldits —en els quals malparla de les seves dames i se n’acomiada—, debats amb el seu nebot Joan Berenguer —escrits ja en…

Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en francès i d’una…