Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Joan Torres i Oliva
Literatura catalana
Prosista i filòleg.
Prevere, amic d’Antoni de Bastero, anà amb ell a París El 1717 s’establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d’Àustria a Roma Redactà unes interessants i originals Observacions sobre la Crusca Provençala estampada en Roma aquest present any 1724 ms avui a l’arxiu de la RABLB publicat per A Rafanell, en forma de notes potser per comunicar-les personalment a Bastero Deixà també inèdites biografies en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de D Francisco Bru, fill de Berga Mantingué…
Cir Valls i Geli
Literatura catalana
Pedagog i erudit.
Vida i obra Doctor en teologia, catedràtic del Seminari de Girona i predicador, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1793 Després fou canonge de la Seu d’Urgell i secretari de la Inquisició catalana Publicà un Método práctico y fácil para promover los estudios de latinidad y bellas letras , en tres volums Barcelona 1790, i diverses obres religioses en castellà entre d’altres, El ilustre obispo y mártir san Narciso, modelo de santa vida , Girona 1792 Sermón con motivo de la beatificación del santo doctor Josef Oriol , Barcelona 1806 Comissionat per l’Acadèmia per aplegar…
Antoni de Vilaragut i Visconti
Literatura catalana
Fill de Ramon de Vilaragut i de Diana Visconti.
Vida i obra Heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec 1378 i anar-se’n de València Després assistí a la cort de Montsó 1383 Joan I el feu novament alcaid de Xàtiva 1387 i Alaquàs Per la seva segona muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398 Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li atribuïa la traducció al català de les Tragèdies de…
Bernat Escrivà
Literatura catalana
Personatge amb el qual hom ha proposat d’identificar el cronista Bernat Desclot, autor del↑Llibre del rei En Pere.
Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de tresorer 1284-86…
Ignasi Torres i Amat de Palou
Literatura catalana
Erudit i bibliògraf.
Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona i fou bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona 1801-07, ordenada pel seu oncle Fèlix Amat el 1772, del qual fou secretari 1799 El 1807 fou nomenat degà de la seu de Girona Deixà projectat un diccionari d’autors catalans, l’esborrany del qual —amb informació sobre més de mil escriptors— fou recollit i completat pel seu germà Fèlix → Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes En la fugida de Girona davant la invasió francesa, perdé bona part del material per al diccionari El 1803 ingressà a l…
Pere Montengon i Paret
Literatura catalana
Novel·lista, poeta, autor dramàtic i traductor.
Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian i algunes tragèdies de Sòfocles, en vers Nàpols 1820…
Francesc Sureda i Blanes
Literatura catalana
Escriptor.
Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912 Fundà la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, variant dels Boy Scouts, i fou professor durant cinc anys al seminari de Mallorca Més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets El 1918 ingressà al cos castrense, on arribà a ocupar càrrecs importants Destinat a l’exèrcit d’Àfrica, es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions El 1930 féu la carrera de dret a la Universitat de València i actuà d’advocat…
Francesc Sureda i Blanes
Literatura catalana
Assagista, poeta, novel·lista i estudiós de la literatura.
Vida i obra Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí de professor durant cinc anys al seminari de Mallorca i més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets El 1918 ingressà al cos castrense, destinat a l’exèrcit d’Àfrica Es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions Entre les seves nombroses obres destaca Feminalia introducción a la pedagogía femenina 1927, traduïda al francès i a l’italià, i Teologume-na 1930, un text de caràcter apologètic…
Llibret de versos
Literatura catalana
Títol amb el qual, amb variants, Teodor Llorente i Olivares agrupà i publicà la seva producció poètica valenciana, a partir del 1885.
Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de contribuir a…
Frederic-Pau Verrié i Faget
Art
Arqueologia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Historiador de l’art, arqueòleg, editor i polític.
Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…
, ,