Resultats de la cerca

Propietari rural, el 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a El Faro Bisbalense , Calendari Català , La Gramalla  i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 i La festa de Santa Cristina d’Aro 1877 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment…

És considerat el poeta oficial de la seva ciutat Polemitzà amb Carducci 1881, que l’acusava d’haver-lo ofès en un poema, Lucifero La seva obra és recollida a Poemi, liriche e traduzioni , publicada el 1912 El poeta hi canta el progrés i els ideals del socialisme en estil declamatori i antiquat Són millors les líriques, Ricordanze , d’estil parnassià

Vida i obra De formació autodidàctica, el coneixement de Rainer Maria Rilke  de qui feu excellents versions i Carles Riba , als quals s’afegiren després Friedrich Hölderlin , Arthur Rimbaud  i William Shakespeare , determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, en què un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si…

Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia…

Llicenciat en dret a Madrid, el 1920 ingressà a la carrera diplomàtica i exercí funcions a Viena, Mèxic, Washington, la Haia i París, la seva residència habitual a partir del 1935 Collaborador ocasional de La Revista , La Nova Revista , Quaderns de Poesia i Vida Lleidatana , és autor d’una obra variada, que integra tant l’herència del Noucentisme com el simbolisme i el neopopularisme Poc coneguda, atès que la majoria de llibres es publicaren a l’estranger, la seva poesia fou recollida el 1955 al volum Obra poètica 1924-1955 , que incloïa una selecció extreta dels reculls publicats fins…

Vida i obra És autor de dues cançons de rima fàcil i enginyosa La primera, Dona gentil e d’excellent natura , és una poesia amorosa en què el poeta dona consells morals a la dama a la qual s’adreça sota el senyal cims coronats A la segona composició, un Deseiximent e comiat d’amor , el poeta celebra haver-se pogut alliberar de l’amor amb imatges que recorden les similituds marineres d’Ausiàs Marc Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

De formació autodidàctica, és un poeta intuïtiu i apassionat, amb una obra de gran complexitat lèxica i riquesa conceptual constituïda pels reculls Manoll 1997, premi Guillem Nicolau del Departament de Cultura de la Diputació General d’Aragó, i Esfera Traspunt en la serena 2001

Professor universitari És autor de nombrosos treballs especialitzats sobre Verdaguer Com a poeta ha publicat Cops de cap a la lluna 1974 i La llum ineficaç 2000, que recull la seva lenta i elaborada producció lírica dels anys 1988-95 És coautor de la traducció d’una antologia del poeta escocès John Burnside, El món impossible 1997

Es llicencià en dret, i es dedicà a la publicitat Fou un dels promotors de l’editorial Edima Poeta d’experiències molt personals, desencantat o càustic i de vegades cínic, publicà La immòbil sorpresa 1955 i La reunió del dijous 1966 Com a periodista collaborà en El Correo Catalán

Es llicencià en dret i es dedicà a la publicitat Fou un dels promotors de l’editorial Edima Poeta d’experiències molt personals, desencantat o càustic i de vegades cínic, publicà La immòbil sorpresa 1955 i La reunió del dijous 1966 Com a periodista collaborà en El Correo Catalán