Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
En defensa pròpia
Literatura catalana
Articles vindicatius de Jacint Verdaguer, enfrontat amb el marquès de Comillas i el bisbe de Vic, publicats a la premsa de Barcelona, en dues sèries, els anys 1895 i 1897.
Desenvolupament enciclopèdic L’autor, amb un gran domini de l’estil polèmic i amb una visió sense matisos ni concessions del seu cas escandalós, hi narra la seva vida de servei i d’amistat a la casa López, i de collaboració en les empreses religioses i patriòtiques del bisbe de Vic Tot això en contrast amb l’expulsió del càrrec, del palau dels Comillas i de Barcelona, la reclusió a la Gleva, l’intent d’ingressar-lo com a dement, la condemna del tribunal eclesiàstic de retirar-li les llicències sacerdotals i, en fi, la campanya de desprestigi i d’assetjament econòmic La primera sèrie consta d’…
literatura popular eivissenca
Literatura catalana
Literatura popular pròpia de l’illa d’Eivissa.
Es manifesta principalment a les cançons i a les rondalles, però també als adagis la revista “Ibiza” publicà un refranyer, les endevinetes n'hi ha una collecció de l’Institut d’Estudis Eivissencs, etc Les rondalles han estat recollides per Joan Castelló i Guasch També n'ha publicada alguna Isidor Macabich i Llobet a Costumbrismo , on l’autor ha aplegat els seus estudis sobre el cançoner, amb diverses sèries de romanços tradicionals el de les germanes captives és el més original, mentre que el d’en Rodriguet és l’únic de tema cidià dels Països Catalans, religiosos, etc, com també altres…
Artur Guasch i Spick
Literatura catalana
Comediògraf i editor.
Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, entre el 1934 i el 1938, setanta obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica Hi inclogué alguna comèdia de producció pròpia com Tota una dona 1938, estrenada el 1937 També escriví, conjuntament amb Ramon Vinyes, L’espardenyera del barri , que ha restat inèdita
Leandre Creus i Corominas
Literatura catalana
Poeta, periodista i impressor.
A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials
Borja Bagunyà i Costes
Literatura catalana
Escriptor.
Inicià els estudis de medicina i de comunicació audiovisual, però els abandonà per llicenciar-se en teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona El 2004 es donà a conèixer amb el volum de narracions Apunts per al retrat d’una ciutat El 2006 rebé el premi Mercè Rodoreda i el premi Qwerty de betevé com a autor revelació pel recull de narracions Defensa pròpia 2007 i el 2011 publicà Plantes d’interior També és autor de Trapologia 2018, amb Max Besora, i d’ Els angles morts 2021, la seva primera novella
Innocenci Aspriu
Literatura catalana
Personatge central de la trilogia autobiogràfica de Prudenci Bertrana Entre la terra i els núvols, formada per les novel·les L’hereu (1931), El vagabund (1933) i L’impenitent (1948).
Respon a l’arquetipus de personatge de les novelles modernistes tardanes de to autobiogràfic És un home ple de bondat, amb tendència a l’automarginació, inclinat a la contemplació i a la vida ociosa L’art és el seu mitjà de redempció social, en intentar transferir als altres, primer amb la pintura i més tard amb la literatura, l’embadaliment i el gaudi personals Esdevé finalment un home dividit entre la subjecció a feines degradants a què l’obliga la necessitat i l’aspiració a l’ideal artístic pur, independent i generós Identifica art amb sinceritat, fins el punt de sacrificar a la puresa de…
Joan Trias i Fàbregas
Literatura catalana
Escriptor.
Treballà en la indústria tèxtil i creà la seva pròpia empresa Collaborà a la “Biblioteca Sabadellenca” i en algunes publicacions locals Participà en diversos certàmens literaris i fou director del Diari de Sabadell La seva poesia, senzilla, intimista i bonhomiosa, està recollida a Pomellet íntim 1902, Les hores quietes 1925, Del meu voltant 1932, Dolor 1937 i Retorn i adéu 1949 També és autor de comèdies com Laura, la forastera 1934, El carter Höbol 1935 i L’amor inútil 1935, a més de la peça dramàtica La dona d’aigua 1911, inspirada en la llegenda del gorg de les donzelles de…
,
KRTU
Literatura catalana
Segon llibre de proses poètiques de J.V. Foix, publicat el 1932.
Desenvolupament enciclopèdic Manté i amplia la línia estètica encetada a Gertrudis 1927 Així, s’hi torna a trobar la idea obsessiva de la clausura i la claustrofòbia o de l’empetitiment davant d’un món hostil, que es tradueix en un retorn a la infantesa Hi reapareixen elements eròtics reprimits que, de vegades, es combinen amb certes connotacions de violència, i també les escenes de transformisme i de mutacions, on les metamorfosis del protagonista —que va adquirint formes vegetals i animals o, encara, relatives al món inanimat, com objectes i figures— es converteixen en la imatge de la…
Sant Francesc
Literatura catalana
Recull de poemes de Jacint Verdaguer, publicat la vigília del sant de l’any 1895.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre, que constava de quaranta-tres poemes i un pròleg, s’havia anat construint en un llarg procés de metamorfosi El presentà en dues parts, i, en la primera, s’ocupà de la figura del sant, mentre que dedicà els poemes de la segona part a santa Clara i al món franciscà L’estructura amb què Verdaguer armà el volum franciscà li permeté barrejar, sense problemes interns, poemes escrits en tres moments diferents de la seva vida d’una banda, la composició “Sant Francesc s’hi moria”, del 1869 publicat el 1874, quatre poemes més escrits amb…
Joaquim Pons i Cardona
Literatura catalana
Gramàtic.
Exercí diversos càrrecs polítics entre altres, fou diputat per Menorca a les corts de Cadis el 1812 i fou membre de la Real Academia de la Historia Publicà Principis de la lectura menorquina Maó 1804, un opuscle per a l’aprenentatge de la lectura en la llengua pròpia, que aparegué signat per Un maonès La major part dels criteris gramaticals i la disposició d’aquesta obra són molt propers als de l’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona, cosí seu, a qui en un principi havia estat atribuït l’imprès molt probablement, Febrer hi collaborà en algun moment Com l’obra de Febrer, la de Pons és…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina