Resultats de la cerca

Eclesiàstic, fou professor al seminari de Prada i després rector d’Estagell 1860, Sant Esteve 1863 i Banyuls 1871, on, amb motiu de la inauguració de la nova església, organitzà un concurs literari 1888 que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló Anteriorment ja havia tingut un paper principal, amb Justí ↑ Pepratx , en la preparació de la primera trobada literària de Banyuls Publicà dos reculls de poemes popularitzants de tema moral, religiós i polític, algun en forma dramàtica el primer, Catalanes d’Estagell i d’altres endrets 1870, anònimament, i el…

Fou també poeta en llengua francesa i un activista cultural de la Catalunya del Nord Fundà i dirigí la revista bilingüe “Tramontane” 1917-71, des d’on es defensà i difongué la cultura catalana al Rosselló, i al voltant de la qual s’aplegaren els exiliats catalans republicans Fundà la “Collection Catalane” a París, en què traduí al francès l’obra de Joan Oller i Rabassa, On tuait dans les rues 1934 És autor de diversos llibres de poesia en francès — Fleurs de route 1917, Reflets du miroir 1918, La bonne ville de Paris 1922— i d’un llibre sobre costums i folklore del Rosselló, Coutumes de…

Dirigí els periòdics “Diari de Mataró” i “Llibertat” S’exilià el 1939 i comprà una llibreria a Perpinyà 1951 Amb la seva muller, Rita Casals, creà l’emissió radiofònica Aires del Canigó a Perpinyà i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló Escriví en català a “La Dépêche”, escrits que signà Galdric de Prada Publicà l’opuscle El segle XIX Capítol d’un llibre inèdit 1963

Dirigí els periòdics Diari de Mataró i Llibertat S'exilià el 1939 i comprà una llibreria a Perpinyà 1951 Amb la seva muller, Rita Casals, creà l’emissió radiofònica Aires del Canigó a Perpinyà i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló Escriví en català a La Dépêche , escrits que signà Galdric de Prada Publicà l’opuscle El segle XIX Capítol d’un llibre inèdit 1963

Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié

Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor dels reculls Coses de casa 1919 i La vall de Prats 1925, alguns poemes dels quals foren inclosos a les antologies Fabulistes rossellonesos 1973 i Poesia rossellonesa del segle XX 1976 de Pere Verdaguer La seva poesia entronca amb la tradició d’una poesia religiosa de to lenitiu i alterna himnes, descripcions i faules Entre la sèrie d’estudis d’erudició històrica que escriví destaquen Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur…

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants…

És una de les primeres manifestacions del drama romàntic en llengua catalana, que recrea el mite del bandoler que desitja el triomf de la justícia a través de la violència, abordat a partir de l’adaptació francesa de Die Räuber ‘Els bandolers’ de Friedrich Schiller, estrenada el 1781, i que a l’època fou considerada una obra revolucionària tant en la forma com en el fons La versió catalana, en prosa, de l’obra de La Martelière, que havia estat collaborador de Schiller i coneixia molt bé la seva producció, fou representada el 1863 per una societat de joves d’Elna i es conserva en un volum…

Estudià filologia a la Universitat de Barcelona 1965-68, on fou professor 1968-79, i també es formà a l’Institut d’Estudis Catalans 1966-72 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de les Illes Balears 1979-2011, on fou catedràtic emèrit del Departament de Filologia Catalana 2011-14 i investigador collaborador fins a la seva mort Participà en la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, des del 1971, i fou membre de l’equip rector en diferents períodes i del patronat des del 2002 És autor de la tesi de llicenciatura “ El Guardia Nacional ” 1835-1841 i la llengua catalana…

Vida i obra S’inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs 1981, guanyà el premi Amadeu Oller, 1981 Aquesta trajectòria poètica continuà, entre altres reculls, a Crims 1982 i a Octosíllabs del més enllà 1983 El 1999 aplegà la seva poesia en Plany de l’home llop obra poètica completa Posteriorment encetà la seva trajectòria com a narrador El colp 1982, premi Ciutat de Benissa,  Han donat solta als assassins 1985, premi Ciutat d’Olot-narracions, 1982, Stress 1985, Diari de campanya el fill d’en Marc a Prada 1987, Mateu, el fill d’en Marc 1987, En Tit-Hola 1988, Les nits…