Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Tomàs Junoy
Literatura catalana
Escriptor.
Dominicà 1796, fou destinat al convent de Puigcerdà, del qual fou el darrer prior Durant la guerra del Francès actuà amb els miquelets de la Cerdanya i amb el sometent general per a la defensa de Girona Després de l’exclaustració 1836 es traslladà a França, i més tard, a Andorra Collaborà en el Diccionario geográfico universal 1830, dirigit per Antoni Bergnes de las Casas publicà una Relació sobre la Vall d’Andorra 1838 i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari , un Compendi d’història d’Espanya 1839, dos volums en vers català També és autor de Disertaciones sacadas de la…
Francesc Martí i Viladamor
Literatura catalana
Escriptor polític.
Vida i obra Doctorat en lleis a Barcelona 1634, fou fiscal de la batllia general de Catalunya A causa de la seva actuació a favor de la incorporació del Rosselló a França al congrés de Münster 1646, fou inhabilitat per als càrrecs públics de Catalunya Lluís XIV el feu membre dels seus consells privat i d’estat i cronista reial Publicà diversos escrits justificatius de la seva política Noticia universal de Cataluña Barcelona 1640, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria Avisos del castellano fingido Barcelona 1641, un pamflet…
Maurici Fius i Palà
Literatura catalana
Autor teatral i periodista.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals i escriví poesia Espurnes Poesies amoroses , 1888, novella La creu del Tort i drames en vers L’incendi de Manresa ,1890 Un màrtir de Puigcerdà , 1895 i en prosa La redimida , estrenada el 1897 Vida nova , 1915 Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915
Ermengol Marquès
Literatura catalana
Autor teatral.
Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873
Tomàs Junoy
Literatura catalana
Historiador.
Dominicà 1796, fou el darrer prior del convent de l’orde a Puigcerdà Durant la guerra del Francès, participà en la defensa de Girona i després de l’exclaustració del 1835 s’establí a Andorra, on fou vicari d’Anyós i escriví una Relació sobre la Vall d’Andorra 1838, publicada a Tolosa de Llenguadoc amb un breu pròleg autobiogràfic Collaborà en el Diccionario geográfico universal 1830, dirigit per Antoni Bergnes de las Casas, i publicà, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari , un Compendi de la història d’Espanya 1839, en vers També és autor de Disertaciones sacadas de la…
Domènec Baró
Literatura catalana
Poeta.
Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants…
Rafael Vallbona i Sallent
Periodisme
Literatura catalana
Esport
Periodista, escriptor i guionista de ràdio i televisió.
S’inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits 1979, premi Marià Manent i Balades d’espeed, poemes destrossats 1986, tracten d’alguns mites de la modernitat Sabates italianes 1987 donà forma literària a guions de ràdio Amb els reculls Encara queda el blues 1998 i Al Raval 1999 obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament L’any 2006 publicà Les habitacions on visc Apostà per la narrativa amb la novella Fora de joc 1988, a la qual seguiren les narracions de …
, ,
Josep Usó i Mañanós
© Alejandro Miralles Montolío ''El Fotògraf Valencià''
Literatura catalana
Escriptor.
Installat a Villareal de petit, es llicencià en químiques a la Universitat de València 1981 Professor d'institut de física i química, ha editat manuals didàctics d'aquestes assignatures i de matemàtiques A la dècada dels anys noranta s'inicià en la literatura de ficció, i el 1998 publicà La catifa maleïda A partir d'aquesta obra combina la novella amb la narrativa curta Amor amarg premi Universitat de Lleida 2001, Carme i Maria Roser d'Argent del premi Vila de Puigcerdà 2003, Civils i incivils premi Sant Carles Borromeu d'Andorra 2004, Els retrobats i els perduts premi Ciutat…
Pere Joan Ferrer i Destorrent
Literatura catalana
Cavaller.
Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la…
Pilar Prim
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller publicada el 1906, única que defuig els personatges recurrents d’obres anteriors i que es veu influïda pels models modernistes del moment.
Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…