Resultats de la cerca

Vida i obra Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Barcelona, a qui és atribuïda la novella allegòrica↑ Desitjós o Espill de la vida religiosa , probablement sense raó Segons Torres i Amat, es conservaven dos toms seus de temàtica espiritual al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, avui no localitzats Bibliografia Valsalobre, P 2001 Vegeu bibliografia

Era sacerdot, veí de Barcelona i preceptor particular Amplià l’ Arte poética española de Diego García Rengifo Salamanca 1592 edicióde Vicenç Barcelona 1703 amb unes regles de gramàtica castellana, un diccionari de la rima i l’explicació d’un gran nombre d’artificis retòrics, mètrics i visuals, raó per la qual fou tan apreciada al seu temps com blasmada a partir del romanticisme

Tot i que Gabarró havia escrit des de jove, es donà a conèixer de manera tardana amb la publicació del seu primer llibre Tot és caduc 1992 a quaranta-vuit anys Des d’aleshores la seva obra sortí amb certa regularitat Una llum a la finestra 1994, País trencadís 1998, El jardí 2001, El somni de la raó 2004 i El temps de la terra 2007 Els seus poemes són despullats i directes, i tenen com a objectiu essencial la denúncia irònica de les constants falles de la condició humana

Amb el pseudònim d’ Ernest Jou-Desvern , es donà a conèixer amb La raó constellació constellar del metropolità Guanyà el premi Documenta 1993 per a autors joves amb L’estat contra P 1994, en què presenta un personatge assetjat per forces que no controla L’interès per la narrativa fantàstica i de ciencia-ficció es reafirma amb el llibre de contes Com serà la fi del món 1996, amb variants diverses de l’apocalipsi final Posteriorment ha publicat 72 illes 1998 i Ara és l’hora somiadors 2005 És membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

Doctor en medicina, activitat que exercí professionalment, inicialment escriví en castellà i català, i des del 1960 només en català Té una abundant producció teatral, i fins el 1998 la seva obra publicada fou exclusivament en aquest gènere Es donà a conèixer amb Torna un home , premi Maragall 1955, estrenada al Teatre Romea el 1956 Estrenà després No hay camino 1959 al teatre Candilejas de Barcelona i La hora de todos  1960 al teatre María Guerrero de Madrid La seva obra Antígona 66 , una peça que marcà una de les línies més persistents de la seva dramatúrgia, premi Josep Maria de Sagarra…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran confiança en la raó, el progrés…

Constitueix una mena de continuació de Lo procés de les olives , de Joan Morena, en el qual ja havia intervingut L’autor hi simula un somni d’un tal Joan Joan en el qual aquest, dins la cambra d’una partera, segueix una conversa entre diverses dones aquestes continuen, en un moment donat, la discussió encetada en Lo procés de les olives sobre la capacitat amatòria dels homes vells, en la qual intervenen diversos personatges entre altres els poetes Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero, la deessa Venus, la Raó, etc i que acaba amb el triomf absolut dels joves L’obra, que conté una burla…

Fill de Josep de Vega i de Ponts Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga , fou, juntament amb Joaquim Vives , el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia L’ harmonia del Parnàs , 1703, als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona —, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb per revisar personalment…

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó, però, li parla…

Encetà la seva carrera amb la publicació de dos reculls d’aprenentatge, Hores baixes 1995 i Temps impersonal 1996, que donaren pas a dos llibres de maduresa Ulls d’ombra 1997 i La nit sense alba 2000, premi Màrius Torres 1999 El 2003 publicà Sentit premi Joan Alcover de poesia, que significà l’inici d’una nova època en la seva producció La seva és una poesia de figuració clarament realista, que en un segon moment es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida, i, en un tercer moment, encara, es projecta cap a una exploració de zones de l’inconegut a partir de l’ús d'imatges…