Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres Treballà a les oficines de correcció d’originals de la Generalitat Del 1932 al 1936 mantingué una emissió de converses de divulgació de gramàtica catalana per Ràdio Barcelona Les converses del Míliu , que foren publicades Fou actor i autor d’algunes obres de teatre, entre les quals La Malcasada , representada el 1953 Els anys quaranta, malgrat les dificultats, reprengué la seva tasca docent i la continuà fins que morí

Era impressor d’ofici S’establí a Tarragona, on treballà per a l’arquebisbe Antoni Agustí Després de la mort d’aquest, retornà a València, on reprengué el seu ofici i exercí com a catedràtic de prosòdia llatina i de grec a la Universitat Traduí Ovidi al castellà, en vers, i compongué poesies castellanes i llatines, aparegudes en un recull intitulat Rimas Tarragona 1586 i dins el cançoner Flor de varios y nuevos romances València 1593, i d’altres per a diverses commemoracions religioses Publicà també un tractat de prosòdia en llatí i una ortografia llatina i castellana

També exercí com a pintor i fou un dels fundadors el 1927 d’Amics de les Arts de Terrassa Collaborà en diverses publicacions, com La Illustració Catalana , “De Tots Colors”, “El Teatre Català”, Catalunya i La Revista , entre d’altres Als anys trenta es donà a conèixer com a novellista amb obres de contingut social i psicològic, com Homes i màquines 1930, el volum de narracions breus Els quatre amics 1930, Amor i banderes 1934 —que recrea la proclamació de la República— i Vida triomfal 1935 Durant la postguerra reprengué l’activitat amb la novella històrica Auli, fill de Pilat…

Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” Arenys de Mar 1907 Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor El seu primer llibre de poemes, Aures de llevant 1915, seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com A una brodadora Collaborà a La Veu de Catalunya i dirigí la revista “Bella Terra” 1923-27, nom pres d’un llibre de Carner Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador 1924, i la reprengué…

Vida i obra Conegut sobretot com a pintor, terreny en el qual pot ser considerat un dels representants més característics de l’estètica de l’Art Nouveau Publicà les revistes “La Veu Punxeguda” 1922-28 i “Esplai” 1927-28 La seva faceta de director teatral es veié ratificada el 1921 amb la creació de la Companyia Belluguet, la qual representà algunes de les seves principals obres de creació pròpia, com El retaule de la flor 1921, Els tapissos de Maria Cristina 1923, musicada per Eduard Toldrà, o Els vitralls de Santa Rita 1926, entre d’altres Una vegada finalitzada la Guerra Civil Espanyola,…

Exercí bàsicament com a periodista El 1902 s’inicià en l’ofici a la redacció del diari republicà El Pueblo , on collaborà amb Blasco Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’“El País” i “El Radical” El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà en periòdics populars d’orientació valencianista com “La Barraca” 1913 i en la collecció “El Cuento del Dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reprengué associat amb Ferran Maristany Fou un dels fundadors de Casa…

Conegut també com a dibuixant, amb collaboracions a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu i d’altres Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934 Es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué un èxit notable Madame 1932, Montparnasse 1934, La família Bartolí 1935 i Lilí vol viure 1935, entre d’altres Després de la guerra estrenà títols en castellà i reprengué el teatre català amb…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en què s’autoedità la revista satírica “Mestre Libori” 1886-87 i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni ↑ Caimaris Emigrat a Amèrica el 1888, s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el conservadorisme catòlic per un ideari republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i Ortigas de mar 1908 Collaborador de la premsa argentina, fundà la impremta El Faro, editora de la…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…

Publicà, fins que quedà interrompuda per la Guerra Civil, la collecció Biblioteca A tot vent noranta-dos títols de novella catalana i universal, clàssica i moderna Les versions eren a càrrec de traductors de renom Carner, Nin, etc Publicà també les colleccions “Oreig”, de novella “El Camí”, d’estudis econòmics i socials, i “Grumet”, per a infants El 1951 Queralt reprengué “Proa” a Perpinyà i completà “Biblioteca A tot vent” fins al número 100, a part la sèrie El pelegrí apassionat Represa a Barcelona 1965 per Societat Anònima Editora Aymà , sota el patrocini de Joan Baptista…