Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Eudald Tomasa i Garroset
Literatura catalana
Narrador i editor.
Cofundador i director d’Angle editorial i responsable de l’empresa cultural Transversal, va ser cap de Cultura d’“El Pou de la Gallina” i del diari “Regió 7”, responsable del seu suplement a “Idees” i redactor de la revista “Faig” També és responsable del projecte museogràfic de Món Sant Benet Ha publicat En el llindar , un conjunt de tres novelles curtes
Ignasi Ubach
Literatura catalana
Pseudònim literari que utilitzaren un grup d’escriptors de la generació dels setanta.
Era format per Carles Hac Mor, Santi Pau i Antoni Munné i, ocasionalment, per Biel Mesquida, que, després, se n’allunyà Publicaren catorze articles de maig del 1975 al març del 1976 al suplement literari del diari “Tele-exprés” La seva actitud estètica i literària defensava una renovació i modernització dels codis expressius de la llengua i la superació del concepte de gènere literari Els referents teòrics cal trobar-los en el textualisme francès i els seus noms més significats La seva posició es contraposa amb el collectiu↑ Trencavel i donà lloc a un debat teòric i literari a…
Llorenç Lafuente i Vanrell
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Militar de professió Fou un dels fundadors de l’Ateneu de Maó el 1905 Collaborà a la “Revista de Menorca”, publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 També publicà en el “Butlletí de Nostra Parla” Fou l’impulsor i el director de la “Pàgina Menorquina” 1927-36, suplement quinzenal sobre història, literatura i folklore del diari conservador “El Bien Público”, on publicà al costat d’Antoni Orfila Pons i Enrique Fajarnés Tur A la “Pàgina Menorquina” publicà algunes poesies en català, i una part de l’obra poètica d’Antoni Febrer i Cardona, escriptor que reivindicà Defensà la distinció…
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Literatura catalana
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la purai genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la…
Gabriel Galmés i Truyols
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona 1984, exercí com a professor en instituts i a la Universitat de les Illes Balears Fou collaborador habitual del Diario de Mallorca i, durant un quant temps, al suplement cultural de l’ Avui , i també collaborà a El Pais i al Diari de Barcelona El 1986 publicà un recull de narracions titulat Parfait amour a partir d’una obra anterior, Scala averni 1985, amb el qual es donà a conèixer dins el món literari Posteriorment escriví les novelles El rei de la casa 1988, La vida perdurable 1992 i la sàtira de la política…
,
Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fundador, amb PGrases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix 1929, conegué Breton a París i intervingué a Catalunya en l’expansió del surrealisme era cosí de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, collaborà en la premsa italiana i fou corresponsal de La Vanguardia , diari al qual restà vinculat i on collaborà tota la seva vida, i El Sol Escriví a Ginesta i Mirador , i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d' Il Mare Evacuat per la Generalitat el 1936, fou un dels organitzadors dels serveis de…
Llorenç Capdevila i Roure
Literatura catalana
Professor i novel·lista.
Estudià Filologia Catalana a l’Estudi General de Lleida i realitzà també un màster en Lingüística Aplicada Catalana Començà a escriure a la revista de la universitat, Tirant al blanc , i formà part del consell redactor La seva primera novella, Racó de món , es publicà l’any 2000 i el feu mereixedor del premi Vila d’Ascó de Narrativa Ha continuat publicant novelles, la majoria de les quals amb un rerefons històric El color del crepuscle 2001 premi Leandre Colomer de novella històrica de Catalunya, O rei o res 2002 finalista del premi Nèstor Luján de novella històrica, Ànima de llop 2005 premi…
Enric Sòria i Parra
Literatura catalana
Escriptor.
És llicenciat en filologia catalana i en història Collabora en diversos mitjans de comunicació com ara El Temps , Daina , Avui , Papers , Caràcters , Reduccions , etc La seva prosa és hàbil, tensa, intelligent, amb un regust líric, a vegades de to polèmic Ha publicat els llibres de poesia Compàs d’espera premi Cavall Verd-Josep M Llompart 1993 i L’instant etern 1999, premis Carles Riba 1998 i Cavall Verd-Josep M Llompart 2000, d’assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor 1959-1990 , 1990, Incitacions 1997, premi Crítica dels Escriptors Valencians 1998 i L’espill de Janus 2000, premi…
,
Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria
Literatura catalana
Crític literari, traductor i periodista.
Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors de la revista d’avantguarda “Hèlix” 1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a “Ginesta” i “Mirador” Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del 1939…
Cancionero general
Literatura catalana
Recull poètic fet per Hernando del Castillo i publicat en primera edició a València el 1511.
Desenvolupament enciclopèdic És el més important en el seu gènere, i la impressió feta per Kofman, en menys de tretze mesos, sembla que no tenia precedents a Europa El compilador, castellà resident a València, tingué la collaboració de Serafí de Centelles, segon comte d’Oliva, i hi recollí una quantitat ingent de material poètic que abraça des de l’època de Juan de Mena fins al seu temps Els autors representats passen de 150, les poesies, de 1 050, i els gèneres són molt diversos, per bé que s’inscriuen en la tradició cortesana castellana del s XV, l’anomenada poesia cancioneril El grup…