Resultats de la cerca

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…

Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…

Vida i obra Germà de Josep Sureda i Blanes Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912 Fundà la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, i exercí de professor durant cinc anys al seminari de Mallorca i més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets El 1918 ingressà al cos castrense, on arribà a ocupar càrrecs importants Destinat a l’exèrcit d’Àfrica, es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions El 1930 feu la carrera de dret a la…

La relació amb Mateu Obrador i Maria Antònia Salvà fou decisiva en la seva dedicació a la poesia catalana El 1904 guanyà el segon accèssit a la flor natural en els Jocs Florals de Palma, i el recollí conjuntament amb Salvà, que hi guanyàel primer accèssit Poc després morí de manera prematura La seva obra poètica és fruit d’un moment de canvi i fluctua entre els models postromàntics d’una Renaixença a les acaballes, i la puixança d’un costumisme que no arriba mai a predominar en les seves composicions Amb tot, la temàtica és la pròpia de la poesia mallorquina de l’època la idealització del…

Vida i obra De família pagesa, de tradició carlina, el 1877 entrà al seminari de Palma De bon començament, s’interessà també per la literatura i la llengua catalanes i des del 1880 collaborà en el setmanari popular “La Ignorància” El 1880 i el 1881 obtingué els primers premis literaris i a partir del 1884 va començar a la premsa local les campanyes integristes que li donaren una fama de polemista terrible i incansable Ordenat de sacerdot el 1886, fou coadjutor de la parròquia de Manacor i el 1888 el bisbe Jacint M Cervera el nomenà catedràtic del seminari de Palma, on ensenyà successivament…

Vida i obra El 1932 s’establí a Manacor Mallorca Integrant dels Setze Jutges des del 1964, any en què s’installà a Barcelona, promogué la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 El 1980 tornà a Mallorca i abandonà el món de la cançó Com a escriptor és autor de diversos poemaris que aplegà en el volum Poemes, cobles i cançonetes 1956-1993 1994 Pòstumament es publicaren Capellet de vidre 1995, Tampoc el foc 1995 i El món Paisatges 1997 Com a autor teatral edità JOM 1967, premi Ciutat de Palma 1973, La mort de l’àvia 1968, Els de fora 1968, El dimoni…

Residí a València, on publicà el 1495 el Llibre dels jocs partitis sic dels escacs en nombre de cent , que no s’ha conservat J Ventura Sureda contà els seus intents de trobar aquesta obra a A la recerca d’un llibre escapadís 1953

Fill del governador del castell d’Eivissa Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler, i per això fou empresonat i emigrà Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial De filiació filipista, publicà una relació, en castellà, en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V Guerrero Adonis , Palma s d 1702 i una Vida y muerte de Ramon Llull Palma 1702

Es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca Els volums són d’unes set-centes pàgines de mitjana, i, a més, hi ha una carpeta amb materials que havien de formar el volum XXI Contenen textos literaris molt diversos, dades i documents de tota mena, biografies, noticiaris, investigacions històriques i científiques i altres obres històriques senceres En són exemple el volum desè, que és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Munt, del segle XVIII els volums compresos del dotze al quinze, que constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca de Guillem Terrassa dels segles XII al XIV el…

Vida i obra Fill de Tomàs Aguiló i Cortès De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850, però després s’installà definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar Adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde Mantingué relacions amb intellectuals conservadors de Barcelona com Roca i Cornet i,…