Resultats de la cerca

Estudià economia i obtingué el títol de pèrit mercantil Traduí al català obres d’Èsquil, Maeterlinck, Brieux i Hervieu Amb el seu germà Domènec Corominas escriví nombrosos sainets, monòlegs, comèdies i quadrets dramàtics, normalment de trama senzilla i humor fàcil, adreçats a un públic popular Burgeseta 1910, Bèstia assenyalada 1912, A la “casa de socorro ”  1913, Institut d’apicultura 1914, Al museu 1915, Dolça llar 1917, La usufructuària 1919, Ditxós termòmetre 1920 i La parenta pobra 1921, entre d’altres Algunes peces foren recollides a Monòlegs s d, “Lectura Popular”, XVI

Doctor en drets per València i conseller de la ciutat 1598, el 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , fou autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una descripció de les festes…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de Joan Lloris, un important constructor sorgit del no-res que desitja progressar dintre de l’escala social de València Lloris és un home que ha fet molts diners amb l’especulació immobiliària El seu tarannà lluitador l’ha portat al més alt de la professió A un cim, però, en el qual està sol, ja que el seu caràcter individualista l’ha privat de les complicitats necessàries per a ajudar-lo a progressar en altres àmbits de l’escala social Simultàniament la política valenciana es prepara per a unes noves eleccions Hi ha un partit conservador…

Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals El 1592 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns 1592 amb el nom de Recelo És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Fundà l’Acadèmia dels Adorants 1599-1600 Publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’una lloa a les dames de València És autor de Segunda parte de la Silva de…

Vida i obra Doctor en medicina, fou l’impulsor i el president de la Sociedad Castellonense de Cultura 1920, i, a partir del 1930, director del “Boletín” de l’entitat, on publicà més de sis-cents articles d’història, crítica literària i artística, i folklore, entre d’altres Fou collaborador d’“El Camí”, “El Crit de la Muntanya”, “Revista de Castellón” i “Arte i Letras” El 1915 publicà, a “El Cuento del Dumenche” , Llauradoreta , una novella breu de trama fulletonesca i ambient costumista i el 1931, Bolangera de dimonis , un recull que combina contes propis del corrent pairalista…

Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d' Atrevimiento , i hi llegí set poesies Fou, molt probablement, el Joan Martí autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache , publicada el 1602, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí hi reproduí la descripció de les festes nupcials de Felip III a València el 1599, publicades pel funcionari pontifici JB Confaloniero, i hi aportà algunes consideracions sobre l’art dramàtic a…

Vida i obra Exercí com a perit químic Fou collaborador de diverses revistes literàries i secretari de redacció de “L’Amic de les Arts” Una bona part de les seves novelles es decanten pel psicologisme d’arrel realista i costumista, a manera de retaule provincià Es destaquen títols com El pont llevadís 1950, El cercle de foc 1952 o La filla del pintor 1976 En canvi, a Confessió en el tren 1954 narra la crisi amorosa d’un personatge femení en el context de la Segona Guerra Mundial La trama policíaca és present en títols com La terra té camins 1971 i Crim al carrer Tuset 1973 Pel que…

Fill de rics propietaris rurals, estudià art i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona Afeccionat a la caça, a la pesca, etc, visqué a les seves propietats dels Pirineus i féu freqüents viatges, sobretot al Llenguadoc Ja en plena maduresa, publicà els primers treballs literaris contes, descripcions, records, etc, que recollí a Records d’un excursionista 1887, narracions d’intenció costumista i de trama molt senzilla, nascudes de l’observació i del coneixement directe de la vida rural, del lèxic i de les formes populars del llenguatge, amb tendència a la divagació…

D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents occità, francès i català Es caracteritza pel fet singu-lar que mentre l’exposició de la trama —uns amors que aconsegueixen de triomfar damunt les insídies dels calumniadors, que posen en dubte la fidelitat de Brisona mentre Frondino combat els turcs— es fa en versos hexasíllabs apariats en la llengua típica de les narracions versificades, o sia en un occità en aquest cas molt catalanitzat, l’intercanvi de lletres entre…

Gentil és un personatge de ficció creat per Verdaguer a partir de la llegenda del cavaller d’Enveig, que és a l’origen de la fundació del monestir de Cuixà Canigó , cant IX Tot just armat cavaller, el seu pare, Tallaferro, i el seu oncle Guifré, condemnen el seu amor per la pastora Griselda i li confien la defensa del castell estratègic de Rià Però, a la nit, contemplant les congestes del cim del Canigó, l’escuder l’enganya dient-li que les congestes són talismans que li faran possible l’amor de Griselda Gentil emprèn l’ascensió al cim i, en arribar-hi, és víctima de l’encís de↑ Flordeneu ,…