Resultats de la cerca

Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta…

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou secretari…

Vida i obra Fou procurador i mandatari del cardenal Roderic de Borja el 1483, i canonge de Palerm el 1489, on residia Participà a la justa poètica en llaor de la Mare de Déu del 1474 amb la troba Parlar de vós, alta senyora nostra , i defensà el grat en la Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Joan Vidal, prevere, e a En Verdanxa e a En Vilaspinosa, notaris Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Vida i obra Oficial del rei Jaume I, apareix esmentat per Cerverí de Girona a Lo vers del comte de Rodés , escrit cap al 1279, com un dels tres trobadors que ha vist morir «al bisbat de Girona» Coromines, basant-se en la Crònica de Bernat Desclot, afirma que degué tractar-se d’un germà de Ramon Vidal de Besalú, jurista, notari del rei i canonge, a qui atribueix l’autoria del Castiagilos Hom el considera un dels collaboradors del monarca en la redacció d’algunes parts de la crònica del seu regnat, el Llibre dels feits Bibliografia Asperti, S 1984 “La tradizione manoscritta del…

Jueu, segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1296 encomanà, juntament amb Benvenist Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d’alguns llibres de medicina de l’àrab al català

Vida i obra Estudià filosofia, grec i dret a la Universitat de València, de la qual també fou professor, però marxà a Madrid per intentar triomfar com a autor dramàtic a la cort de Carles II Escrigué una vintena llarga d’obres de teatre de gran diversitat temàtica, entre les quals hi ha La Alameda de Valencia i La colonia de Diana Madrid 1697 Publicà també dues obres històriques i reculls de poesia com Pirámides de la virtud Madrid 1698 Bibliografia Betoret, M 1975 Mas i Usó, P 1991 Vegeu bibliografia

Vida i obra És autor de treballs i llibres didàctics, divulgatius i d’investigació de la història de Mallorca, i collabora en diversos mitjans de comunicació, com Diari de Balears , Lletra de Canvi , El Mirall i Lluc La seva obra literària, lírica i sincera, aprofundeix la crònica de la crisi de mons perduts o canviants, i no és exempta d’un to sarcàstic En poesia ha publicat El brell dels jorns 1986, premi Ausiàs Marc de Gandia 1985, Racó de n’Aulet 1986, premi Ciutat de Palma 1985, A l’alba lila dels alocs 1988, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, Getsemaní 1989, Els…

Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs…

Es llicencià en dret, carrera que no exercí, a Barcelona El 1883 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber 1893 i president 1932 Fidel a la convenció jocfloralesca, publicà Espurnes Poesies 1886, Llibre de versos 1905, De tot temps Poesies 1918, Corrandes 1880-1924 1924 i Ponentines 1925 Va escriure peces teatrals discretes, entre les quals cal destacar Lo sometent de Girona 1895 i La farola 1925 Participà com a actor en les estrenes de Galla Placídia i Judit de Welp , de Guimerà, exercí la crítica teatral a La Renaixença i feu campanya al…

Menestral, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà amb escrits literaris i patriòtics en  La Bandera Catalana , publicació de la qual fou director, L’Escut de Catalunya , La Renaixença i La Illustració Catalana Amic de Francesc Pelagi Briz, tingué un paper molt destacat en les revistes que aquest creà, Lo Gai Saber  que dirigí en 1878-80 i Calendari Català  on publicà una sèrie de biografies d’escriptors de la Renaixença , i de les quals fou molts anys secretari de redacció El 1860 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves escriví també, en el mateix gènere Tot per ella 1894,…