Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
fill | filla
Dret
Descendent més directe d’una persona que, respecte aquesta, ocupa el primer grau de parentiu en línia recta.
La legislació civil equipara totalment els fills no matrimonials als fills matrimonials Les definicions de fill adulterí, illegítim, incestuós, legítim, natural i sacríleg no tenen actualment transcendència jurídica En el dret successori català, és admesa també una accepció àmplia de la paraula fill , per tal de fer referència a tota la descendència d’una persona descendents de primer grau o de grau ulterior Aquesta accepció àmplia té efecte principalment quan una persona crida per hereus, legataris o llurs substituts diverses persones, però sense designar-les pels noms, sinó mitjançant l’…
edicte
Dret
Avís, ordre o decret publicat per l’autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notícia de la celebració d’un acte o citar algú.
L’edicte és fixat als llocs públics o publicat en els diaris oficials i en la premsa d’àmplia circulació
bromelaïna
Bioquímica
Enzim proteolític d’àmplia especifitat, que hidrolitza diverses proteïnes, pèptids, èsters i amides; la seva acció és semblant a la de la papaïna del làtex.
N'hi ha en algunes bromeliàcies en l’ananàs, la tija conté fins a cinc proteïnases distintes Hom coneix bé les característiques de les hidròlisis produïdes per la bromelaïna sobre l’èster etílic de la N-benzoïl-L-arginina i de la N-benzoïl-L-argininaamida
codi civil
Dret
Dret civil
Ordenament jurídic positiu que regula les relacions entre particulars.
El primer codi civil és el Codi de Napoleó 1804, que tingué una àmplia repercussió a Europa i Amèrica De fet, però, no fou fins a partir de la segona meitat del segle XIX que s’anà estenent entre els estats, especialment els no vinculats amb el dret anglès o no influïts per ell, de donar-se un codi civil A Alemanya fou promulgat el 1900 a Itàlia, el primer ho fou el 1856, i el vigent data del 1942 a l’URSS fou establert el 1922 i ha tingut una àmplia influència en la major part de les democràcies populars El Codi Civil espanyol, precedit d’un projecte 1851 i d’una llei de bases 1888, data del…
Luis Federico Leloir
Bioquímica
Bioquímic d’origen francès, naturalitzat argentí.
Graduat a la Universitat de Buenos Aires 1932, amplià estudis al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge En 1937-43 treballà a l’Institut de Fisiologia de Buenos Aires i, posteriorment, als EUA, fins el 1946 El 1947 fundà a Buenos Aires el Instituto de Investigaciones Bioquímicas Féu treballs sobre cèllules vegetals i sobre el metabolisme dels polisacàrids El 1970 rebé el premi Nobel de química
Ferran Calvet i Prats
Bioquímica
Bioquímic.
Doctorat en ciències a Barcelona, amplià estudis a Oxford on es doctorà el 1929 amb FD Chataway, a Munic amb H Wieland i a Edimburg amb G Barger Fou catedràtic de química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostella des del 1930 fins al 1936, que es traslladà a Estocolm, on H von Euler-Chelpin l’inicià en la investigació bioquímica, que continuà a la Universitat de Nova York Introduí, amb caràcter independent, els estudis de bioquímica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1947-50 i en creà la càtedra 1962, de la qual fou titular Publicà nombrosos treballs,…
Faustí Ballvé i Pallisé
Economia
Dret
Economista i advocat.
Féu estudis de dret a Barcelona i els amplià a la Gran Bretanya i Alemanya Fou cap del Partit Republicà d’Esquerra, secció catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, i diputat a corts el 1936 Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berlín, publicà Resumen de derecho español 1926 Exercí com a advocat del consolat alemany a Barcelona Exiliat a Mèxic 1942, fou professor d’economia a l’Institut Tecnològic de Mèxic ITM i a la facultat de dret de la…
Francisco Grande Covián
Bioquímica
Bioquímic asturià.
Llicenciat en medicina a Madrid 1931, amplià estudis a Dinamarca amb Krogh i a Alemanya amb Meyerhof, en temes de metabolisme Deixeble de Juan Negrín, féu la guerra a Madrid, on creà un institut de l’alimentació, dirigit per J Puche, i estudià la patologia de la desnutrició i algunes avitaminosis Acabada la guerra, hom li prohibí de fer oposicions durant deu anys i treballà a l’institut Jiménez Díaz Catedràtic de fisiologia de Saragossa 1950, el 1953 anà a la Universitat de Minneapolis Minnesota i dirigí el laboratori del Mount Sinai Hospital el 1976 És autor de treballs bàsics sobre el…
Yoshinori Ohsumi

Yoshinori Ohsumi
© Tokyo Institute of Technology
Bioquímica
Biòleg molecular japonès.
Graduat 1966 i doctorat per la Universitat de Tòquio 1974, posteriorment amplià estudis a la Rockefeller University, als Estats Units El 1977 tornà al Japó i es reincorporà a la Universitat de Tòquio com a professor assistent El 1988 esdevingué professor associat i cap d’un laboratori propi, establert aquest any El 1992 presentà els resultats de les seves investigacions sobre l’ autofàgia en les quals, a partir d’estudis en llevats alterats, identificà l’existència d’aquest mecanisme de degradació mitjançant els vacúols, anàleg a la funció dels lisosomes en altres organismes, entre les quals…
Bengt Ingemar Samuelsson
Bioquímica
Bioquímic suec.
Estudià medicina a la Universitat de Lund Es doctorà en bioquímica mèdica per l’Institut Karolinska d’Estocolm 1961, i amplià estudis al departament de Química de la Universitat de Harvard 1962 Professor de química mèdica 1963-67 i de química fisiològica des del 1973 de l’Institut Karolinska, també fou professor de química mèdica del Reial Collegi de Veterinària 1967-73 Fou degà de la facultat de medicina 1978-83 de l'Universitat d'Estocolm i rector 1983-95 de l’Institut Karolinska Deixeble de Sune Bergström, estudià amb ell la bioquímica dels àcids biliars i les prostaglandines 1959-62…