Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
fosfat de dinucleòtid de nicotinamida i adenina
Bioquímica
Coenzim l’estructura del qual és adenina-D-ribosa (fosfat)-fosfat-fosfat-D-ribosa-nicotinamida.
Fou aïllat del llevat per H von Euler i els seus collaboradors el 1931 poc temps després, Warburg i Christian l’identificaren en els eritròcits Actualment és aïllat a partir del fetge de porc, per adsorció amb carbó actiu, bescanvi iònic o cromatografia Àmpliament distribuït en la matèria viva, actua com a transportador d’hidrogen en les oxidacions aeròbiques i anaeròbiques i en les fermentacions Sembla que és reduït per menys enzims que el NAD És un cofactor en la hidroxilació d’anells aromàtics o esteroides en els enzims
ureasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la descomposició de la urea en amoníac i anhídrid carbònic.
Fou aïllat per primera vegada el 1926 per Sumner Abunda en les llavors de moltes lleguminoses
succinat-deshidrogenasa
Bioquímica
Flavoproteïna capaç de catalitzar l’oxidació de succinat a fumarat.
Conté flavina-adenina-dinucleòtid unit covalentment i apareix unida a la membrana del mitocondri L’enzim aïllat del cor de bou té un pes molecular de 170 000
FMN
Bioquímica
Èster 5’-fosfòric de la riboflavina o vitamina B2.
És el grup prostètic de molts enzims d’oxidoreducció, com les flavoproteïnes La base nitrogenada del FMN és la 6,7,-dimetilisoalloxazina, que conté l’anell d’isoalloxazina susceptible d’oxidoreducció reversible, el qual fa el FMN apte per al transport d’electrons Fou aïllat per Warburg el 1932, i fou caracteritzat per Kuhn el 1935 És sintetitzat a partir de la riboflavina i l’ATP
androsterona
Bioquímica
17-Cetosteroide d’acció androgen, que es fon a 185°C, i de fórmula:
És segregada pels testicles i pel còrtex suprarenal, i, com les altres hormones andrògenes, és responsable del desenvolupament de l’aparell genital masculí i de l’aparició en els mascles dels caràcters sexuals secundaris L’androsterona, el primer androgen aïllat i cristallitzat, fou obtinguda per Butenandt 1931 a partir de l’orina masculina, que en conté 1 mg per litre, aproximadament Resulta del catabolisme dels andrògens testiculars i corticosuprarenals i especialment de la testosterona , i és menys activa que aquesta de 7 a 10 vegades, segons el tipus d’assaig utilitzat…
isoleucina
Bioquímica
Aminoàcid essencial no sintetitzable per l’organisme, aïllat de la caseïna i la fibrina sanguínia.
És emprat en nutrició
inulasa
Bioquímica
Enzim hidrolític aïllat de certs tipus de plantes i de fongs que transforma la inulina en fructosa.
nicotinamida-adenina-dinucleòtid
Bioquímica
Coenzim de l’apozimasa, necessari en la fermentació alcohòlica de la glucosa.
Cada molècula és constituïda per una unitat de nicotinamida, una d’adenina, dues de β-D-ribosa i dues d’àcid fosfòric Se sintetitza en la cèllula a partir de l’àcid nicotínic lliure, i solament algunes cèllules utilitzen nicotinamida És un coenzim que actua en reaccions de transferència d’hidrògens i d’oxidoreducció enzimàtica per exemple, en algunes deshidrogenases Fou aïllat i identificat per Otto Warburg i Hans von Euler-Chelpin Present, juntament amb el NADP, en tot tipus de cèllules, el NAD acostuma a ésser el més abundant de tots dos en els mitocondris del cor del bou, hi…
lisozim
Bioquímica
Enzim mucolític amb propietats antibiòtiques del grup de les hidrolases que hidrolitza els polisacàrids complexos de la paret cel·lular d’alguns bacteris i en produeix la lisi.
El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat…
àcid ascòrbic
Bioquímica
Farmàcia
Pólvores blanques, molt solubles en aigua, de gust àcid, que es fonen a 192°C.
S'oxida amb gran facilitat, sobretot en medi alcalí només la forma levogira té activitat terapèutica Els símptomes per manca de vitamina C eren coneguts de fa molt temps ja al s XVI els exploradors i els mariners sabien, per experiència, que la fruita fresca i les fulles d’alguns arbres prevenien i guarien l’escorbut Però fins el 1912 hom no determinà que aquesta malaltia era produïda per la manca d’una substància continguda sobretot en les plantes, i molt reductora, que fou anomenada factor C Szent-Györgyi havia aïllat de les càpsules suprarenals un àcid, que, pel fet de tenir…