Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
antimetabòlit
Bioquímica
Substància estructuralment relacionada amb un metabòlit que n’inhibeix la utilització.
Bloqueja les seves reaccions enzimàtiques normals en entrar-hi en competició per tal d’ocupar les posicions actives dels enzims Alguns antibiòtics, p ex, actuen com a antimetabòlits dels bacteris Tenen una gran importància en el tractament general de les neoplàsies
serotonina
Bioquímica
Amina amb activitat fortament vasodepressora que es troba en el sèrum sanguini i en les plaquetes de la medul·la òssia dels mamífers.
Prové biosintèticament del triptòfan per hidroxilació i descarboxilació enzimàtiques i pot ésser sintetitzada a partir del 5-hidroxiindole La serotonina presenta activitat allucinògena, la qual pot posar-se de manifest tant per la ingestió d’un excés del compost com per la inhibició de la monoaminooxidasa MAO, enzim que catalitza la seva transformació en àcid 5-hidroxiindoleacètic
amilòlisi
Bioquímica
Degradació parcial o total del midó i de les substàncies amilàcies en general, que pot tenir lloc per hidròlisi (Acida o enzimàtica) o per despolimerització (per acció de la calor o d’enzims).
L’amilòlisi dóna lloc a una disminució de la viscositat dels engruts, a la modificació i final desaparició de les coloracions produïdes pel iode i a l’alliberament de sucres reductors maltosa i glucosa Industrialment és efectuada per tractament amb àcids minerals o amb preparacions enzimàtiques riques en amilases, i intervé com a procés intermediari o principal, per exemple, en la fabricació de dextrines, de glucosa, de xarops de moresc, de cervesa, de whisky, de sake i d’altres begudes en la panificació en la fermentació acetònicobutílica del midó i en altres fermentacions…
via metabòlica
Bioquímica
Sèrie de reaccions enzimàtiques intracel·lulars consecutives que transformen una molècula en una altra.
Les vies metabòliques centrals són notablement semblants en totes les formes de vida Un cop una molècula ha entrat en una via, sovint no té alternativa i ha de continuar experimentant una sèrie de transformacions successives però no totes les vies són necessàriament lineals, i algunes són ramificades Els destins metabòlics de la majoria de molècules són, no obstant això, limitats El metabolisme cellular és la suma total d’un gran nombre de vies biosintètiques i degradadores o catabòliques connectades de tal manera, que els productes de les vies degradadores poden ésser utilitzats per a…
reacció de Maillard
Alimentació
Bioquímica
Conjunt de reaccions no enzimàtiques que s’esdevé entre aminoàcids i sucres reductors.
Es produeix per escalfament o en el curs d’un emmagatzematge prolongat, i es manifesta per l’aparició de composts bruns En l’àmbit de la tecnologia alimentària té un doble interès d’una banda, és una de les causes de la deterioració i l’envelliment de molts aliments de l’altra, és un procés que hom provoca per a l’obtenció d’una aparença i d’un sabor característics crosta de pa, carn rostida, etc
coenzim A
Bioquímica
Coenzim de les reaccions enzimàtiques de trasferència de grups acil a grups carbonil o a alcohols i amines per a donar èsters i amides.
És format per 3’,5'adenosina-difosfat i el fosfat de panteïna, i té per fórmula El seu interès bioquímic està en el seu derivat acetilat, l'acetilcoenzim A
vitamina
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
complex multienzimàtic
Bioquímica
Associació supramolecular proteica formada per la integració de diferents proteïnes enzimàtiques, cadascuna de les quals manté llur pròpia estructura quaternària, que actuen de manera coordinada.
En la biosíntesi dels àcids grassos té rellevància un complex d’aquesta mena anomenat complex àcid grassintetasa
enzim
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…