Resultats de la cerca

Estudià i treballà a Cambridge El 1944, amb AJMartin, ideà l’anàlisi cromatogràfica sobre paper i l’aplicà a la separació i l’anàlisi de les proteïnes de la matèria viva Rebé el premi Nobel de química el 1952, juntament amb AJMartin

Investigador i professor a Cambridge des del 1940, rebé el premi Nobel de química l’any 1962, juntament amb JCKendrew, pel descobriment de l’estructura tridimensional de l’hemoglobina i de la mioglobina, gràcies al perfeccionament de la tècnica de difracció dels raigs X

Féu investigacions sobre les proteïnes i determinà llur acció en els bacteris identificà els àcids nucleics, aïllà l’adenina i la guanina i descobrí la histidina en els espermatozoides També féu treballs sobre la formació de la urea, juntament amb Henry Dakin Fou premi Nobel de medicina l’any 1910

Investigà la constitució i l’origen químic de la bilis El 1927 establí, juntament amb Black, la relació de la vitamina D amb el raquitisme i la radiació ultraviolada Aclarí la constitució química d’algunes vitamines del grup D Rebé, per aquests treballs, el premi Nobel de química de l’any 1928

Investigador i professor al Rockefeller Institute for Medical Research i a la Universitat de Berkeley, ha estudiat particularment els enzims digestius pepsina i tripsina aïllant aquesta darrera en forma cristallina i ha explicat els mecanismes de la bacteriofàgia Juntament amb els seus compatriotes Sumner i Stanley, obtingué el premi Nobel de química l’any 1946

Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Munic, i el 1936 emigrà als EUA Professor de bioquímica de les universitats de Chicago 1946-50 i de Harvard 1954-82, és autor de treballs bàsics sobre el metabolisme dels lípids i del colesterol, pels quals li fou concedit, juntament amb Theodor Lynen, el premi Nobel de medicina l’any 1964

Emigrat a Anglaterra en començar el nazisme 1933, treballà amb HFlorey a Oxford en l’estudi de les substàncies antibacterianes d’origen orgànic Publicà Penicillin as a chemostherapeutic agent 1940, que fou el punt de partida de la utilització terapèutica de la penicillina Juntament amb AFleming i HFlorey, li fou concedit el premi Nobel de medicina el 1945

Professor a la Mayo Clinic, obtingué, amb altres investigadors del seu país, l’aïllament de la tiroxina 1915 i de la corticosterona 1936 i la síntesi de la cortisona 1947, de la qual descobrí importants efectes terapèutics contra la piliartritis, la dermatosi, etc El 1950 rebé el premi Nobel de medicina, juntament amb PSHench i TReichstein

Professor a la Universitat de Ginebra en 1950-53 i en diverses universitats nord-americanes a partir d’aquest darrer any, s’especialitzà en l’estudi delcomportament de les proteïnes cellulars i el seu mecanisme regulador, la fosforilació reversible Pels seus descobriments en aquest camp, el 1992 li fou atorgat, juntament amb el seu collaborador E Krebs , el premi Nobel de medicina

Després d’haver ensenyat bioquímica a l’institut politècnic de la seva ciutat nadiua, investigà a la Universitat de Rochester Nova York en 1942-45 Pel descobriment de la vitamina K rebé, juntament amb Edward Adelbert Doisy, el premi Nobel de medicina 1943 Els seus treballs abasten els camps d’estudi de les vitamines, els lípids, la coagulació de la sang i la formació dels càlculs biliars