Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
transport de l’oxigen
Bioquímica
Funció principal de l’hemoglobina continguda en els eritròcits de la sang, des dels pulmons als teixits; un gram d’hemoglobina pot dur 1,36 cm3 d’oxigen.
Un eritròcit humà recorre en un mes unes 100 000 vegades el circuit sanguini complet i transporta al mateix temps unes 250 vegades el seu pes en oxigen Capacitat de transport de l'oxigen en la sang humana eritròcits milions % hemoglobina capacitat de O 2 en volum % nadons 5,0 17 28 nens de dos anys 4,3 12 16 homes adults 5,4 16 21 dones adultes 4,8 14 19
penicil·linasa
Bioquímica
Enzim secretat per determinades soques bacterianes que hidrolitza l’anell β-lactàmic de la penicil·lina, inactivant-la.
Moltes soques d’estafilococs són resistents a la penicillina perquè posseeixen la capacitat de produir aquest enzim
hialuronidasa
Bioquímica
Enzim de la classe de les hidrolases que augmenta la permeabilitat dels teixits per l’acció lítica que exerceix sobre l’àcid hialurònic del teixit conjuntiu.
Certs bacteris grampositius patògens, com alguns clostridis i diferents estafilococs, produeixen una hialuronidasa extracellular que sembla contribuir a la infecció a causa de la capacitat histolítica que presenten envers els teixits de l’hoste Inicialment fou coneguda per factor dispersant de Duran-Reynals
carboxihemoglobina
Bioquímica
Derivat de l’hemoglobina que resulta de la combinació d’aquesta amb monòxid de carboni.
Per efecte de tal combinació l’hemoglobina perd la capacitat de transportar oxigen, puix que la unió entre el CO i el ferro de la molècula és més forta que la del ferro amb l’oxigen La carboxihemoglobina es produeix en les intoxicacions d’òxid de carboni, pel fet que aquest, per la seva gran avidesa per l’hemoglobina, pot desplaçar l’oxigen de la seva combinació oxihemoglobínica
porfirina
Bioquímica
Nom genèric d’un gran nombre de substàncies, intensament colorades, que contenen en llur estructura el sistema de la porfiria
.
Hom les troba en el protoplasma de les cèllules dels éssers vius constituint la base dels pigments respiratoris El sistema de la porfirina té una gran capacitat per a coordinar àtoms metàllics mitjançant els seus àtoms de nitrogen, amb producció de metalloporfirines, les més importants de les quals són les ferroporfirines, responsables del color de la sang i del transport d’oxigen per la sang arterial hemoglobina, i les magnesioporfirines, intermediàries de la biosíntesi de les clorofilles Les porfirines no coordinades amb metalls no tenen activitat biològica coneguda
antinutrient
Alimentació
Bioquímica
Substància que té la capacitat de fer disminuir considerablement el valor nutritiu de l’aliment que la conté.
N'hi ha de tres tipus substàncies que inhibeixen la utilització digestiva de les proteïnes antienzims, hemaglutinina i saponines, tanins i fibra, substàncies que inactiven les vitamines antivitamines i substàncies que interfereixen totalment o parcialment en l’assimilació de certs minerals àcid oxàlic, àcid fític, etc
biotina
Bioquímica
Factor de creixement present en totes les cèl·lules vives en petita quantitat.
Es presenta en forma de lamelles solubles en alcohol i acetona que es fonen a 232-233°C, de fórmula L’acció metabòlica de la biotina és deguda a la seva capacitat per a fixar el diòxid de carboni quan va lligada a un enzim especial aquesta incorporació és endergònica i consumeix ATP, i el complex carboxibiotina-enzim resta com a diòxid de carboni actiu capaç de lliurar el fragment carboxílic a qualsevol altra molècula carboxilant-la Forma part del complex vitamínic B, i es troba en el rovell d’ou, en el fetge, en la llet i en molts vegetals, i presenta en alguns casos diversa estructura…
virus de la immunodeficiència humana
Bioquímica
Virus causant de la sida.
És un virus ARN, d’entre 80 i 150 nm de diàmetre, del grup dels retrovirus Comparteix diverses propietats morfològiques, biològiques i moleculars amb altres virus relacionats que afecten diversos mamífers Es compon de dues cadenes d’ARN idèntiques i d’enzims vírics dins d’un nucli proteic envoltat per una càpsida i un embolcall extern Hom en coneix dues variants, el VIH-1 i el VIH-2 El primer fou identificat l’any 1983, i la paternitat del descobriment ha originat una polèmica entre els investigadors L Montagnier i R Gallo El VIH-2 fou descobert el 1986 i, en contrast amb la distribució…
adrenalina
Bioquímica
Farmàcia
Aminoalcohol que constitueix la principal hormona segregada per la zona medul·lar de les glàndula suprarenal:
Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a controlar el…
índex glucèmic
Alimentació
Bioquímica
Capacitat que té un aliment d’augmentar la glucèmia, és a dir, la rapidesa amb què un hidrat de carboni es digereix, s’absorbeix i arriba a la sang.
Qualsevol aliment glucídic provoca un augment de la glucèmia postprandial, si bé la mateixa quantitat de glúcids continguda en diferents aliments té respostes hiperglucèmiques molt variables És aplicat en les dietes per a diabètics i esportistes