Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
prova de Selivanov
Bioquímica
Reacció de coloració, específica per a les cetoses, que té lloc mitjançant un reactiu a base de resorcina i àcid clorhídric.
Hom obté una coloració rosada en el líquid i tot seguit un precipitat del mateix color
assaig de Liebermann
Bioquímica
Tècnica d’anàlisi clínica per a la determinació del colesterol, descoberta el 1885.
Es basa en la reacció que s’esdevé quan hom afegeix àcid sulfúric i anhídric acètic a una solució que contingui colesterol la coloració obtinguda permet de determinar el colesterol de la solució
acetalfosfàtid
Bioquímica
Qualsevol dels fosfolípids naturals anomenats plasmalogen
pels històlegs que difereixen químicament de la lecitina
pel fet que la funció alcohol primari del glicerol no és esterificada per un àcid gras, sinó que està unida a un aldehid gras formant no exactament un acetal, sinó un èter α-etilènic.
L’aldehid s’allibera fàcilment per hidròlisi àcida i provoca la coloració vermella que donen els acetalfosfàtids amb el reactiu de Schiff reacció de Feulgen del plasmalogen Els acetalfosfàtids constitueixen el 10 per cent aproximadament dels fosfolípids cerebrals i musculars
quelació
Bioquímica
Procés mitjançant el qual es forma un complex de coordinació, anomenat quelat, entre un ió metàl·lic i un lligand bidentat o multidentat.
La quelació comporta un canvi notable de les propietats dels ions que la sofreixen, especialment pel que fa a la coloració i a la conductivitat elèctrica D’altra banda, el procés de quelació origina espècies notablement més estables que les que es formarien entre els mateixos ions i lligands monodentats, principalment a causa de factors de tipus entròpic efecte de quelat La quelació troba aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa, ja sia mitjançant la formació de quelats colorats característics de determinades espècies catiòniques, ja sia promovent la…
acrodextrina
Bioquímica
Varietat de dextrina
, la més extensament hidrolitzada, que no dóna ja cap coloració amb el iode.
amilodextrina
Bioquímica
Nom genèric de les dextrines obtingudes per hidròlisi del midó, que donen coloració roja violada amb el iode, anomenades també midó soluble
.
Formen pólvores blanques, emprades com a indicador en iodometria i per a determinar el poder diastàtic del malt
amilopectina
Bioquímica
Polisacàrid ramificat, constituït únicament per unitats de glucopiranosa α, que forma la fracció insoluble en aigua calenta del midó
i dóna coloració violeta amb el iode.
L’enllaç entre les unitats glucosa es fa en les cadenes lineals com en l'amilosa, però les ramificacions tenen lloc per enllaços glucosídics α entre l’hidroxil semiacetàlic i l’hidroxil de la funció alcohol primari en posició 6 Els enllaços 1-6 resisteixen a les amilases, la qual cosa fa que l’amilopectina doni dextrines quan hom la sotmet a llur acció i calguin amilo-1,6-glucosidases per a hidrolitzar-la totalment en glucosa
pigment biliar
Bioquímica
Nom genèric que hom dóna a tota una gamma de substàncies que provenen de la degradació de l’hemoglobina dels eritròcits en el fetge, en la melsa i en la medul·la òssia, i que tenen una coloració verda o groguenca característica.
Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta
reacció de Feulgen
Bioquímica
Reacció de coloració característica de l’àcid desoxiribonucleic (ADN) que es produeix en ésser tractat, en medi àcid, pel reactiu de Schiff (fucsina descolorada), el qual reacciona, i pren color, amb el grup aldehid de la desoxiribosa de l’ADN.
És emprada pels citoquímics per a la localització de l’ADN en preparacions histològiques i per a l’estudi dels cromosomes Fou descoberta pel bioquímic i fisiòleg alemany Robert Feulgen 1884-1955