Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…
gammaglobulina
Bioquímica
Cadascun dels anticossos de natura glicoproteica de gran acció antiinfecciosa.
Tenen una estructura complexa i un metabolisme particular immunoglobulina Hom pot diferenciar-ne dos tipus les que tenen una activitat polivalent i les específiques d’antígens virals o de bacteris coneguts Són obtingudes a partir de la sang de donadors convalescents o hiperimmunitzats
miosina
Bioquímica
Proteïna fibrosa que forma part del teixit muscular i que és causa de les propietats contràctils i elàstiques del múscul.
El seu pes molecular oscilla entre 500000 i 600000 És una proteïna complexa que conté dos components principals la meromiosina lleugera LMM, de pes molecular 130000, formada per una espiral α, completament enrotllada i d’una gran regularitat estructural, i la meromiosina pesant HMM, de pes molecular 320000, que consta d’un cap globular allargat i una cua més o menys helicoidal La HMM és el component en el qual hom troba els punts de combinació amb l’actina i, a més, posseeix una notable activitat ATP
amiloide
Bioquímica
Proteïna complexa formada per una fracció fonamental de natura globulínica i una petita proporció associada de mucopolisacàrids sulfurats.
És una substància amorfa, hialina, tenyida de blau, com el midó, pel iode Si s’acumula en excés en determinades vísceres, causa l’amiloïdosi
arabina
Bioquímica
Constituent soluble en aigua de les gomes i especialment de la goma aràbiga
.
És un hidrat de carboni polímer de glúcids, de pes molecular elevat de 250 000 a 300 000, que dóna solucions aquoses molt viscoses, àcides, precipitables per subacetat de plom i per alcohol de 60° De composició complexa i variable, és formada per un nucli central àcid que fou anomenat àcid aràbic, el qual resulta de la condensació de la D-galactosa amb l’àcid D-glucorònic Aquest nucli és parcialment neutralitzat, formant sals de calci, potassi i magnesi, i és unit a poliòsids arabanes, galactanes, etc L’arabina purificada i dessecada forma una massa amorfa transparent
lipopolisacàrid
Bioquímica
Substància complexa formada per lípids i polisacàrids que constitueix un dels components de la paret cel·lular externa dels bacteris gramnegatius.
En ser alliberada al medi extracellular, actua com a endotoxina En una infecció és responsable de produir febre i altres simptomatologies específiques, i contribueix al xoc septicèmic que es pot produir durant una infecció sanguínia
vitamina B12
Bioquímica
Vitamina, anomenada també cianocobalamina, que forma part del complex vitamínic B, juntament amb set vitamines hidrosolubles més.
Aquesta vitamina té un paper clau en el funcionament normal del sistema nerviós central i perifèric, en la formació de les cèllules sanguínies, en la regulació de la síntesi d’ADN i també en la síntesi d’alguns àcids grassos La biosíntesi d’aquesta vitamina tan complexa únicament pot ésser portada a terme per determinats microorganismes, de manera que els humans l’hem d’aportar a l’organisme a través de l’alimentació La vitamina B 12 només es troba en la seva forma bioactiva en aliments d’origen animal, per la qual cosa els vegetarians que no prenguin suficient quantitat d’ous o…
coenzim
Bioquímica
Molècula orgànica petita, no proteica, relativament complexa i termoestable, necessària per a l’activitat d’un enzim, fàcilment separable d’aquest sense destruir-lo.
Es diferencia del grup prostètic de l’enzim en el fet d’aquesta possibilitat de separació sense destrucció Els coenzims, al contrari dels substrats, acostumen a ésser regenerats en fases posteriors de l’acció enzimàtica Sovint són associats a les vitamines, moltes de les quals actuen com a coenzims Actuen com a acceptadors o com a donadors d’un tipus específic d’àtom o de grup d’àtoms, que treuen d’una altra molècula o els hi posen, en una reacció catalitzada per l' holoenzim El tipus de material transferit és correntment hidrogen o radicals petits principals coenzims nom abreviatura…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
àcid gras

Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…