Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
troponina
Bioquímica
Proteïna minoritària del múscul esquelètic, de pes molecular 86 000.
Actua com a captadora de calci en el procés de la contracció muscular Forma un complex amb la tropomiosina B proteïna relaxant
histamina
Bioquímica
Hormonoa tissular produïda per descarboxilació de la histidina.
Actua com a potent dilatador dels vasos sanguinis i dels capillars i provoca la contracció de la musculatura llisa Intervé com a element desencadenant en el xoc anafilàctic anafilaxi
creatina
Bioquímica
Substància relativament poc soluble en aigua i insoluble en èter que es dóna al teixit muscular.
La major part de creatina, combinant-se amb l’àcid ortofosfòric, dóna el fosfagen o fosfocreatina, que intervé en la cessió d’energia per a la contracció muscular És sintetitzada al fetge i als ronyons En solució aquosa dóna lloc a la creatinina
fosfocreatina
Bioquímica
Forma en què ocorre la major part de la creatina en el múscul.
En la contracció muscular el grup fosfòric se separa per hidròlisi, i es torna a combinar en restar en repòs La fosfocreatina cedeix l’àcid fosfòric necessari per a la fosforilació de les hexoses derivades del glicogen muscular amb intervenció de l’àcid adenílic, i es forma l’ATP a partir de l’ADP
melatonina
Bioquímica
Hormona amínica sintetitzada a partir de la serotonina, que és secretada principalment per la glàndula pineal dels vertebrats.
Provoca una contracció dels grànuls de melanina dels melanòfors del derma dels amfibis En els mamífers, inhibeix la secreció d’hormones gonadotropes la secreció de la melatonina sembla seguir un ritme dia-nit, i al seu torn, regula altres funcions fisiològiques que apareixen relacionades amb aquest ritme, com la fertilitat en les estacions reproductives, en funció del fotoperíode inhibeix les gònades en els mamífers de reproducció estacional
actina
Bioquímica
Proteïna del múscul, de solucions molt viscoses, que combina amb la miosina per a formar l’actomiosina.
Hom distingeix dues formes d’actina, la F o fibrosa i la G o globular, la transició entre les quals és reversible i va lligada al fenomen de la contracció muscular Els ions metàllics i especialment l’ió magnesi catalitzen el pas d’actina G a actina F, el qual tindria lloc en el múscul gràcies a l’energia alliberada per la hidròlisi de l’ATP
Otto Fritz Meyerhof
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg El seu estudi sobre el mecanisme pel qual, en la contracció muscular, el glicogen es transforma en àcid làctic li valgué, juntament amb AVHill, el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1922 El descobriment de l’ATP per part de Lohman en el laboratori de Meyerhof els dugué a la teoria de l’acoblament energètic, que explica el bescanvi energètic que s’esdevé en la fosforilació i en l’oxidació El 1940 emigrà als EUA
Albert Szent-Györgyi
Bioquímica
Bioquímic hongarès, naturalitzat als EUA.
Li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1937 pels seus treballs sobre el metabolisme i pel fet d’haver estudiat, aïllat o sintetitzat diverses vitamines l’àcid ascòrbic vitamina C, la riboflavina B 2 —en collaboració amb Kuhn i Wagner-Jauregg—, la piridoxina B 6 —amb Birch—, la citrina P —amb Ruznyac— i la vitamina H Posteriorment, realitzà importants treballs de recerca sobre la fisiologia dels músculs i descobrí que l’actomiosina era la substància responsable de la contracció muscular mentre que l’ATP hi proporciona l’energia necessària
sinèresi
Bioquímica
Fenomen descobert per T. Graham l’any 1861 i que consisteix en la separació espontània d’un sistema col·loidal homogeni en dues fases, constituïda l’una d’elles per un gel coherent i l’altra per una solució diluïda, la composició de la qual depèn del sistema inicial.
La sinèresi ocorre amb contracció del volum del gel, però sense variació neta del volum del sistema, i és un procés reversible sempre que les partícules colloidals no s’hagin coagulat excessivament després de llur formació La sinèresi pot ésser explicada com l’exsudació de líquid mantingut per forces de capillaritat entre les partícules altament solvatades que constitueixen la xarxa del gel És, possiblement, una de les propietats més característiques dels gels, i llur estudi ha permès d’aprofundir el coneixement del mecanisme de diverses secrecions glandulars, així com de…
Cèsar Pi-Sunyer i Bayo
Bioquímica
Bioquímic; fill d’August Pi i Sunyer.
Doctorat el 1931, fou professor de bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i secretari de la Societat Catalana de Biologia 1933-34 Exiliat a Mèxic el 1939, fou president de l’Institut Català de Cultura i de l’Orfeó Català de Mèxic, i collaborà en les revistes catalanes de l’exili Quaderns de l’Exili , Nova Revista , Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller Entre els seus treballs científics cal esmentar Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono 1932, El complex vitamínic B 1933, Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular 1934…