Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
teoria quimioosmòtica
Bioquímica
Teoria proposada per P.D. Mitchell sobre la transferència d’energia química en els éssers vius.
Segons la qual en una membrana que conté transportadors d’electrons i de protons a través seu, apareix una força protomotriu deguda a la diferència d’activitat electroquímica dels protons a banda i banda de la membrana la força protomotriu és formada per dos components un gradient de potencial i una diferència de pH, i representa la forma de conversió de l’energia en l’oxidoreducció Per mitjà d’una ATPasa de la membrana es promou la deshidratació de la fosforilació, tot produint ATP
bacteriofeofitina
Bioquímica
Substància resultant del tractament amb àcids de la bacterioclorofil.la.
Té la mateixa estructura que aquesta amb la diferència de la substitució del magnesi per dos hidrògens No ha estat trobada en estat natural
bacterioclorofil·la
Bioquímica
Pigment fotosintetitzador de natura porfirínica, organometàl·lica, amb magnesi.
Té la mateixa estructura general que la clorofilla, però se'n diferencia perquè té un grup acetil en posició 2 en lloc d’un vinil i perquè el doble enllaç 3,4 és hidrogenat Aquest pigment és present en les rodobacteriàcies
mucopolisacàrid
Bioquímica
Polisacàrid resultant de la condensació d’una molècula d’hexosa o d’àcid hexurònic, associat a una molècula d’hexosamina, portadora o no de grups sulfat.
Els mucopolisacàrids no es troben en estat lliure en els teixits, sinó que van units, per enllaços electrovalents, amb les proteïnes Són composts de caràcter àcid, a causa de la presència gairebé general a la seva molècula d’àcid hexurònic Hom diferencia dos grans grups de mucopolisacàrids, els d’estructura i els de secreció entre els primers hi ha l’àcid hialurònic i la condroïtina, i entre els segons, l’heparina Són substàncies biològiques caracteritzades per la condensació d’unitats disacàrides unides per enllaços làbils a proteïnes El caràcter polianiònic d’…
estrogen
Bioquímica
Farmàcia
Cadascun dels components d’un dels quatre grups en què hom divideix les hormones esteroides.
Se'n diferencia pel fet que l’anell A és aromàtic, com és el cas d’un dels representants més importants d’aquest grup, el 17-β estradiol Els estrògens són responsables del desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris de les femelles i dels canvis cíclics de l’epiteli de la vagina i de l’endoteli de la matriu A dosis elevades, actuen sobre l’hipotàlem i inhibeixen la secreció de gonadotrofines del lòbul anterior de la hipòfisi, i això produeix una atròfia dels ovaris i una inhibició del creixement dels follicles Hom coneix també altres substàncies amb acció estrogènica que no pertanyen al…
glucòlisi

Esquema de la glucòlisi
©
Bioquímica
Degradació anaeròbica dels glúcids que es produeix a l’hialoplasma cel·lular i té com a funció obtenir energia per a incorporar àcid fosfòric en forma d’ATP.
En el metabolisme aeròbic hi ha igualment aquesta via de degradació anaeròbica, que només se'n diferencia per la manera de reoxidar els nucleòtids reduïts i per la continuació de l’oxidació a partir del producte final, l’ àcid pirúvic En aquesta via, anomenada d' Embden-Meyerhof , hom pot distingir tres fases En primer lloc, la fosforilació de la glucosa, o d’altres sucres transformats en glucosa, produint glucosa-6-fosfat i la fragmentació en dos mols de triosafosfat Aquesta etapa requereix dos mols d’ATP per mol de glucosa En segon lloc, la deshidrogenació de la triosafosfat i…
malaltia de Creutzfeldt-Jakob
Bioquímica
Medicina
Degeneració difusa del sistema nerviós central que apareix a l’edat adulta.
Rep aquest nom en honor als neuropatòlegs alemanys HC Creutzfeldt i AMJakob Es tracta d’una amiloïdosi cerebral de curs fatal causada per un virus lent, que es caracteritza, entre d’altres manifestacions neurològiques, per demència, atàxia i mioclònies Aquesta malaltia s’engloba dins de les anomenades encefalopaties espongiformes transmissibles L’any 1974 n'aparegué un cas associat a un trasplantament de còrnia Posteriorment, el 1985, s’enregistraren a la Gran Bretanya els primers casos d’una malaltia neurològica, desconeguda fins aleshores, que els científics anomenaren encefalopatia…
coenzim
Bioquímica
Molècula orgànica petita, no proteica, relativament complexa i termoestable, necessària per a l’activitat d’un enzim, fàcilment separable d’aquest sense destruir-lo.
Es diferencia del grup prostètic de l’enzim en el fet d’aquesta possibilitat de separació sense destrucció Els coenzims, al contrari dels substrats, acostumen a ésser regenerats en fases posteriors de l’acció enzimàtica Sovint són associats a les vitamines, moltes de les quals actuen com a coenzims Actuen com a acceptadors o com a donadors d’un tipus específic d’àtom o de grup d’àtoms, que treuen d’una altra molècula o els hi posen, en una reacció catalitzada per l' holoenzim El tipus de material transferit és correntment hidrogen o radicals petits principals coenzims nom abreviatura…
Irwin Allan Rose
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en medicina a la Universitat de Chicago l’any 1952 Del 1954 al 1963 treballà al departament de bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale Aquesta darrer any passà al Fox Chase Center de Filadèlfia, on desenvolupà la resta de la seva trajectòria científica Dos anys després de jubilar-se 1995, fou nomenat professor emèrit de la Universitat de Califòrnia, Irvine Entre la fi de la dècada de 1970 i el principi de la de 1980, conjuntament amb Aaron Ciechanover i Avram Hershko descobrí el paper clau del polipèptid de 76 aminoàcids anomenat ubiqüitina en la…
enzim

Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…