Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
hemocianina
Bioquímica
Pigment respiratori que conté i actua com a transportador d’oxigen.
Ocorre en certs crustacis i molluscs, dels quals hom l’obté cristallitzada La forma oxidada és de color blau, i la reduïda, incolora Les hemocianines procedents d’espècies distintes es diferencien pels punts isoelèctrics, les corbes de dissociació, els pesos moleculars i altres propietats
bromelaïna
Bioquímica
Enzim proteolític d’àmplia especifitat, que hidrolitza diverses proteïnes, pèptids, èsters i amides; la seva acció és semblant a la de la papaïna del làtex.
N'hi ha en algunes bromeliàcies en l’ananàs, la tija conté fins a cinc proteïnases distintes Hom coneix bé les característiques de les hidròlisis produïdes per la bromelaïna sobre l’èster etílic de la N-benzoïl-L-arginina i de la N-benzoïl-L-argininaamida
nitrogenasa
Bioquímica
Enzim constituït per dues proteïnes distintes, cap de les quals no és activa per si mateixa.
Una d’aquestes proteïnes és una grossa molècula tetràmera, que conté Mo i Fe i és anomenada proteïna Mo Fe l’altra és un dímer més petit, que conté només el Fe i la funció sulfur làbil, i és anomenada proteïna Fe El 1960 un grup del laboratori Du Pont de Nemours obtingué preparacions impures de nitrogenasa a partir de bacteris Clostridium pasteurianum , fixadors de nitrogen La nitrogenasa redueix el triple enllaç de la molècula de nitrogen en amoníac semblantment, altres molècules amb triple enllaç també poden ésser reduïdes per l’enzim
bioflavonoide
Bioquímica
Cadascuna de les substàncies flavòniques del complex vitamínic P, constituïdes per una mescla de distintes flavones que tenen acció vitamínica.
Llur deficiència produeix un augment de la permeabilitat i la fragilitat de les parets capillars Es troben àmpliament repartides en diversos cítrics
electroforesi
Esquema d’una cubeta d’electroforesi
© fototeca.cat
Bioquímica
Botànica
Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.
La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…