Resultats de la cerca

Les seves configuracions es diferencien només en la posició relativa dels anells A i B, que és cis en el coprostanol i trans - en el colestanol Hom els troba tots dos en els budells dels mamífers, on són formats per l’acció dels bacteris intestinals sobre el colesterol

Pel fet que la seva molècula conté un grup hem porfirínic, actua en l’organisme com a substància emmagatzemadora d’oxigen, alhora que en facilita la difusió Presenta fortes semblances estructurals i funcionals amb l’hemoglobina Els treballs cristallogràfics mitjançant raigs X duts a terme per JCKendrew i els seus collaboradors han contribuït a determinar l’estructura tridimensional de la mioglobina del catxalot La mioglobina es troba en les fibres musculars de força vertebrats

Les furanoses poden ésser considerades com a derivats estructurals del furan , del qual prenen el nom Les cetohexoses, en dissolució aquosa, es troben correntment en forma de furanoses originades per reacció del grup hidroxil del carboni 5 amb el grup carbonil del carboni 2, reacció que explica l’existència de dues formes estereoisòmeres,α i β, anomenades anòmers, que, en el cas de la D-fructosa, són la α-D-fructofuranosa i la β-D-fructofuranosa, de fórmules En dissolució aquosa les formes α i β són en equilibri amb la forma de cadena oberta

Són anomenats també glucans Hom els divideix en homopolisacàrids i heteropolisacàrids , segons que siguin formats per un sol tipus de monosacàrids com el midó o per diferents tipus com l’àcid hialurònic Tenen dues funcions principals alguns com el midó fan de magatzem de combustible i proporcionen energia per a l’activitat cellular, d’altres com la cellulosa són elements estructurals extracellulars Els primers, anomenats polisacàrids de reserva , es dipositen en el citoplasma de la cèllula en forma de grans grànuls Els segons són anomenats polisacàrids de sosteniment entre…

L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits,…

Són constituïdes per cadenes polipeptídiques ordenades parallelament al llarg d’un eix en forma de fibres o làmines llargues Tenen pesos moleculars extraordinàriament grans i mal definitis Entre les escleroproteïnes típiques hi ha el collagen dels tendrums i matriu dels ossos, l' elastina dels lligaments i les ceratines dels cabells, banyes, ungles i plomes Hom la coneix també com a proteïna fibrosa Q

Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de…

Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…

La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…