Resultats de la cerca

Hom distingeix dues formes d’actina, la F o fibrosa i la G o globular, la transició entre les quals és reversible i va lligada al fenomen de la contracció muscular Els ions metàllics i especialment l’ió magnesi catalitzen el pas d’actina G a actina F, el qual tindria lloc en el múscul gràcies a l’energia alliberada per la hidròlisi de l’ATP

Realitzà els estudis a la Universitat de Washington i a la Harvard University Els seus treballs d’investigació, portats a terme a la multinacional Burroughs Wellcome des del 1942 i, des del 1945, realitzats juntament amb G B Elion, s’han centrat en l’estudi del metabolisme dels àcids nucleics i, especialment, en el coneixement de les diferències existents entre el metabolisme de les cèllules normals i el de les cèllules canceroses Els resultats dels treballs van fer possible el descobriment i la síntesi de substàncies com ara els antitumorals 6-mercaptopurina i tioguanina,…

Màster en medicina per la Universitat de Stanford 1964, el 1965 s’incorporà a l’Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla Califòrnia, on, llevat del període 1968-70, que treballà al Wistar Institute de Pennsilvània, desenvolupà la seva activitat científica, i del qual fou director 1987-2012 Centrà la seva recerca en la confluència interdisciplinària de la immunologia, la bioquímica i la biologia molecular, que li permeteren obtenir les anomenades “biblioteques d’anticossos" mitjançant la tècnica anomenada  phage display , que donaren lloc a la generació artificial d’anticossos a…

Es fon a 224°C, i és la substància G de Reichstein

És d’acció semblant a la digitalina i hom l’extreu de les llavors de Strophantus gratus És coneguda també com a estrofantina G

Són produïdes per les cèllules plasmàtiques i solen tenir activitat d'anticòs Cada molècula d’immunoglobulina és formada per dues cadenes lleugeres de polipèptids i dues cadenes pesants, unides per enllaços disulfúrics la naturalesa de les cadenes pesants determina el tipus de cada immunoglobulina

És constituent de nucleòtids que formen part de l’estructura dels àcids nucleics i intervenen en reaccions metabòliques de transferència d’energia o grups fosfat Hom la designa amb la lletra G

És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, soluble en l’aigua i l’acetona i poc soluble en els altres solvents orgànics Pot existir en dues formes enantiòmeres, la natural de les quals és el D --sorbitol amb a 2 5 G = -1,98° en aigua Hom l’obté industrialment per hidrogenació catalítica de la D -glucosa, i és emprat com a producte de partida en l’obtenció de l’àcid ascòrbic per fermentació, en medicina com a colagog, i com a edulcorant i additiu alimentari

Doctorat en ciències a Barcelona, amplià estudis a Oxford on es doctorà el 1929 amb FD Chataway, a Munic amb H Wieland i a Edimburg amb G Barger Fou catedràtic de química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostella des del 1930 fins al 1936, que es traslladà a Estocolm, on H von Euler-Chelpin l’inicià en la investigació bioquímica, que continuà a la Universitat de Nova York Introduí, amb caràcter independent, els estudis de bioquímica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1947-50 i en creà la càtedra 1962, de la qual fou titular Publicà nombrosos…

L’energia lliure estàndard d’hidròlisi de l’enllaç acil-fosfat és Δ G° =-11,8 kcal, per la qual cosa és un compost fosforilat amb un elevat nivell energètic En el citoplasma cellular és format durant la glucòlisi per oxidació enzimàtica del gliceroaldehid-3-fosfat Tot seguit, l’enllaç 1-fosfat es transfereix a l’ADP i es forma ATP L’esclariment d’aquestes reaccions per Warburg el 1937 pot ésser considerat un dels avenços importants de la biologia moderna, puix que fou la primera demostració del fet que l’energia produïda per l’oxidació d’una molècula orgànica s’emmagatzema, com a…