Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
enzim

Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…
inducció enzimàtica
Bioquímica
Mecanisme d’estimulació de la síntesi d’un determinat enzim per un substrat; l’enzim és sintetitzat de nou a partir dels aminoàcids.
Com a resultat, s’activa el mecanisme del substrat primitiu així com també el d’altres substrats metabolitzats pel mateix enzim Aquest fenomen és explicat segons la hipòtesi de l'operó de Jacob i Monod
azaserina
Bioquímica
Antibiòtic antifúngic produït pel bacteri Streptomyces fragilis
o per síntesi.
És utilitzat també com a agent antineoplàstic El seu mecanisme d’acció resideix en el comportament inhibidor de la biosíntesi dels nucleòtids de purina i, per tant, dels àcids nucleics Actua tant sobre cèllules procariòtiques com eucariòtiques
6-mercaptopurina
Bioquímica
Farmàcia
Derivat de la purina, obtingut a partir de la hipoxantina per tractament amb pentasulfur de fòsfor.
Actua per mecanisme competitiu enfront de la 6-aminopurina adenina i inhibeix la síntesi dels àcids nucleics Ateses les seves propietats antibiòtiques i citostàtiques, és emprat com a quimioteràpic per a guarir certes varietats de leucosis i de tumors
Armand James Quick
Bioquímica
Metge i bioquímic nord-americà.
Especialitzat en hematologia, estudià el mecanisme de la coagulació de la sang i establí uns tests per a determinar el temps de coagulació d’un plasma descalcificat temps de Quick Descobrí el factor V de la coagulació Publicà The Physiology and Pathology of Hemostasis 1951, Hemorrhagic Diseases 1957 i Bleeding Problems in Clinical Medicine 1970
Irwin Allan Rose
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en medicina a la Universitat de Chicago l’any 1952 Del 1954 al 1963 treballà al departament de bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale Aquesta darrer any passà al Fox Chase Center de Filadèlfia, on desenvolupà la resta de la seva trajectòria científica Dos anys després de jubilar-se 1995, fou nomenat professor emèrit de la Universitat de Califòrnia, Irvine Entre la fi de la dècada de 1970 i el principi de la de 1980, conjuntament amb Aaron Ciechanover i Avram Hershko descobrí el paper clau del polipèptid de 76 aminoàcids anomenat ubiqüitina en la…
proteasoma
Bioquímica
Complex proteic encarregat de degradar les proteïnes cel·lulars malmeses o innecessàries per proteòlisi.
Contenen proteases que degraden les proteïnes en pèptids de set o vuit aminoàcids, els quals poden ser posteriorment degradats en els aminoàcids constituents, que són reciclats Constitueixen el principal mecanisme mitjançant el qual regulen la concentració de proteïnes i eliminen aquelles que s’han plegat de manera incorrecta Són presents en tots els eucariotes i arqueus i en alguns bacteris
Edmond Henri Fischer
Bioquímica
Bioquímic suís naturalitzat nord-americà.
Professor a la Universitat de Ginebra en 1950-53 i en diverses universitats nord-americanes a partir d’aquest darrer any, s’especialitzà en l’estudi delcomportament de les proteïnes cellulars i el seu mecanisme regulador, la fosforilació reversible Pels seus descobriments en aquest camp, el 1992 li fou atorgat, juntament amb el seu collaborador E Krebs , el premi Nobel de medicina
fosforilasa
Bioquímica
Qualsevol dels enzims del grup de les transferases que catalitzen reversiblement l’escissió fosforolítica dels enllaços α(1 →4) glucosídics dels disacàrids o els polisacàrids.
Corresponen al subgrup de les glucosiltransferases La més important és la α-glucanofosforilasa o fosforilasa del glucogen i del midó, que catalitza la reacció glucosa n + HPO 4 = ⇌glucosa n - 1 + glucosa-1- fosfat repetidament sobre els enllaços αa →4 de les cadenes laterals fins a trobar els punts de ramificació dels polisacàrids La seva activitat és regulada per un complicat mecanisme de controls
Joan Massagué i Solé

Joan Massagué
IRB Barcelona
Bioquímica
Oncòleg
Obtingué el doctorat en farmàcia per la Universitat de Barcelona l’any 1978 Professor a la University of Massachusetts Medical School, de Worcester Massachusetts, del 1982 al 1989 Des d’aleshores és director del Cell Biology Program del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center i professor de la Graduate School of Medical Sciences del Cornell University Medical College, i des del 1990 és investigador al Howard Hughes Medical Institute de Nova York Director adjunt de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona 2005, al desembre del 2013 fou nomenat director del Memorial Sloan-Kettering Center,…