Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
àcid α-cetoglutàric
Bioquímica
Àcid dicarboxílic que intervé en el cicle de l’àcid cítric.
És produït per descarboxilació de l’àcid oxalsuccínic Intervé en els mecanismes de transaminació acceptant grups amino i donant àcid glutàmic
Paul M. Nurse
Bioquímica
Fisiòleg britànic.
Estudià a les universitats de Birmingham i East Anglia, on es doctorà en biologia cellular i bioquímica 1973 Ha estat professor de les universitats d’Edimburg i Oxford i actualment és director general de la Imperial Cancer Research Foundation de Londres Ha investigat els mecanismes moleculars que regulen el cicle cellular i la divisió de la cèllula, i ha identificat i clonat diversos gens que controlen el cicle cellular Un d’aquests, el gen CDK1 cyclin dependent kinase 1 , codifica un enzim que actua controlant la duplicació de l’ADN i la seva separació durant la divisió…
André Lwoff
Bioquímica
Bioquímic francès.
Estudià la regulació genètica de la producció d’enzims i la multiplicació dels bacteriòfags El 1965 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, conjuntament amb FJacob i JMonod, pels seus treballs sobre els mecanismes de transmissió de la informació genètica
sumoilació
Bioquímica
Modificació postraduccional d’una proteïna per la unió covalent d’una petita proteïna anomenada SUMO.
Està implicada en diversos processos cellulars, com el transport entre el nucli i el citosol, la regulació transcripcional mitjançant mecanismes epigenètics que afecten les histones de la cromatina, l’apoptosi, l’estabilitat proteica, la resposta a estrès i la progressió del cicle cellular
fructosa-difosfat-aldolasa
Bioquímica
Aldolasa que catalitza l’escissió del fructosa-1,6-difosfat i D-gliceraldehid-3-fosfat.
Intervé en els mecanismes de degradació bioquímica dels glúcids pas d’hexoses a trioses i exerceix, per tant, un important paper en el metabolisme ha estat obtinguda cristallitzada del múscul de conill i ha estat aïllada del llevat de cervesa actua, també, sobre cetosamonofosfats
Peter Dennis Mitchell
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Doctorat a Cambridge el 1950, fou professor a la Universitat d’Edimburg Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1978 pels seus treballs sobre els mecanismes de transferència d’energia química en els sistemes vius, que el menaren a la formulació de la teoria quimioosmòtica
hormona adrenocorticotròpica
Bioquímica
Una de les hormones segregades pel lòbul anterior de la hipòfisi.
Deriva d’una llarga cadena glicoproteica prohormonal que s’obre per a originar l’ACTH i la betalipoproteïna Substància pulverulenta blanca soluble en aigua i en alcohol o en acetona al 60-70%, estable a la calor, especialment en solució àcida És un polipèptid, de pes molecular de l’ordre de 4 500, constituït per una cadena única de 39 aminoàcids, de seqüència totalment coneguda, que ha estat obtinguda per síntesi La seva activitat biològica no queda destruïda per hidròlisi parcial amb pepsina, i és localitzada en la seqüència compresa entre el primer i el vint-i-quatrè aminoàcid Segons les…
John Howard Northrop
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Investigador i professor al Rockefeller Institute for Medical Research i a la Universitat de Berkeley, ha estudiat particularment els enzims digestius pepsina i tripsina aïllant aquesta darrera en forma cristallina i ha explicat els mecanismes de la bacteriofàgia Juntament amb els seus compatriotes Sumner i Stanley, obtingué el premi Nobel de química l’any 1946
Jacques Monod
Bioquímica
Bioquímic francès.
Investigà els mecanismes de la transmissió de la informació genètica especialment, juntament amb FJacob, el paper de la molècula de l’àcid ribonucleic en la síntesi de les proteïnes específiques del citoplasma, treballs que li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1965, compartit amb el mateix Jacob i amb Lwoff L’any 1970 publicà Le hasard et la nécessité , assaig sobre la filosofia natural de la biologia moderna
catàlisi enzimàtica
Bioquímica
Acció per la qual un enzim produeix una catàlisi.
Alguns enzims necessiten, per actuar, la collaboració d’altres substàncies o coenzims La hipòtesi de Michaelis-Menten explica un dels mecanismes del seu funcionament per la formació d’un complex enzim-substrat E+S*ES, el qual es dissocia després en l’enzim no transformat més els productes de la reacció El substrat es fixa a l’enzim per enllaços covalents o secundaris damunt zones determinades de la superfície enzimàtica, anomenades centres actius