Resultats de la cerca

El seu desoxiribòsid, azatimidina, és un potent inhibidor in vitro de la biosíntesi d’ADN per part de cèllules neoplàstiques i normals

Bloqueja les seves reaccions enzimàtiques normals en entrar-hi en competició per tal d’ocupar les posicions actives dels enzims Alguns antibiòtics, p ex, actuen com a antimetabòlits dels bacteris Tenen una gran importància en el tractament general de les neoplàsies

Professora de la Duke University i de la North Carolina University, estudià el metabolisme dels àcids nucleics per tal de trobar diferències entre les cèllules normals i les canceroses Els seus estudis contribuïren al descobriment i a la síntesi de substàncies antitumorals 6-mercatopurina i tioguanina, immunosupressores azatioprina, antibacterianes trimetoprim i antivíriques AZT El 1988 rebé el premi Nobel de medicina, juntament amb JWBlack i GHHitchings, amb el qual dugué a terme les seves recerques

Realitzà els estudis a la Universitat de Washington i a la Harvard University Els seus treballs d’investigació, portats a terme a la multinacional Burroughs Wellcome des del 1942 i, des del 1945, realitzats juntament amb G B Elion, s’han centrat en l’estudi del metabolisme dels àcids nucleics i, especialment, en el coneixement de les diferències existents entre el metabolisme de les cèllules normals i el de les cèllules canceroses Els resultats dels treballs van fer possible el descobriment i la síntesi de substàncies com ara els antitumorals 6-mercaptopurina i tioguanina,…

Es presenta en forma de lamelles solubles en alcohol i acetona que es fonen a 232-233°C, de fórmula L’acció metabòlica de la biotina és deguda a la seva capacitat per a fixar el diòxid de carboni quan va lligada a un enzim especial aquesta incorporació és endergònica i consumeix ATP, i el complex carboxibiotina-enzim resta com a diòxid de carboni actiu capaç de lliurar el fragment carboxílic a qualsevol altra molècula carboxilant-la Forma part del complex vitamínic B, i es troba en el rovell d’ou, en el fetge, en la llet i en molts vegetals, i presenta en alguns casos diversa estructura…

Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els interferons…

Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de lipoproteïnes…

La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…

Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…

Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…