Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
furanosa
Bioquímica
Forma semiacetàlica cíclica, amb anell de cinc membres, que poden presentar les hexoses, les pentoses i llurs derivats.
Les furanoses poden ésser considerades com a derivats estructurals del furan , del qual prenen el nom Les cetohexoses, en dissolució aquosa, es troben correntment en forma de furanoses originades per reacció del grup hidroxil del carboni 5 amb el grup carbonil del carboni 2, reacció que explica l’existència de dues formes estereoisòmeres,α i β, anomenades anòmers, que, en el cas de la D-fructosa, són la α-D-fructofuranosa i la β-D-fructofuranosa, de fórmules En dissolució aquosa les formes α i β són en equilibri amb la forma de cadena oberta
fosfolípid
Bioquímica
Cadascun dels lípids de les cèl·lules que per hidròlisi poden lliurar àcid fosfòric.
Ocorren, quasi exclusivament, en les membranes cellulars i, en petites quantitats, en els greixos de dipòsit El teixit nerviós n'és especialment ric Químicament són diesters de l’àcid fosfòric, el qual esterifica, d’una banda, un dels alcohols colina, etanolamina, serina, inositol, etc, i de l’altra, la glicerina o bé l’esfingosina Un grup molt gran i molt variat de fosfolípids és constituït pels fosfoglicèrids o glicerilfosfàtids Les esfingomielines són fosfolípids que contenen esfingosina i que, per tant, formen part dels esfingolípids
hèlix α

hèlix α amb grups carregats en les cadenes laterals
Bioquímica
Una de les conformacions que poden adoptar les cadenes d’aminoàcids de les proteïnes.
Consisteix en una disposició helicoidal dels aminoàcids al voltant d’un cilindre, de manera que els grups CO i NH dels distints aminoàcids s’encaren a intervals regulars i formen un pont d’hidrogen L’hèlix més freqüent és la que presenta un pas de rosca de 3,7 radicals d’aminoàcids i un període d’identiat de 5,44 A
immunoglobulina
Bioquímica
Cadascuna de les proteïnes (A, M, G, D, E) que poden separar-se per immunoelectroforesi del grup de les gammaglobulines
.
Són produïdes per les cèllules plasmàtiques i solen tenir activitat d'anticòs Cada molècula d’immunoglobulina és formada per dues cadenes lleugeres de polipèptids i dues cadenes pesants, unides per enllaços disulfúrics la naturalesa de les cadenes pesants determina el tipus de cada immunoglobulina
radical lliure
Bioquímica
Molècula altament reactiva i inestable pel fet de tenir, com a mínim, un electró desaparellat, que és susceptible de crear enllaços amb altres àtoms o molècules per tal d’aconseguir l’estabilitat electroquímica.
Els radicals lliures es poden formar a l’atmosfera o en els organismes vius en el procés de respiració per la presència d’oxigen i per a la defensa enfront de bacteris i virus A l’organisme, els radicals lliures poden alterar diferents molècules i estructures, com per exemple proteïnes, lípids, membranes cellulars i el material genètic de les cèllules Aquests canvis provoquen la disminució de la seva funcionalitat i augmenten el risc de patir determinats trastorns, com alguns tipus de càncer o alteracions en els processos immunològics de defensa de l’organisme humà…
activador
Bioquímica
Substància que és capaç d’iniciar o d’activar una acció enzimàtica.
Els activadors poden actuar de maneres molt diverses, com, per exemple, provocant la transformació química d’un proenzim inactiu en enzim actiu Així, en la coagulació de la sang, els ions Ca 2 + contribueixen a la transformació de la protrombina en trombina En alguns casos, la transformació és el resultat de la fixació sobre el proenzim d’una molècula orgànica de petita dimensió, en d’altres prové d’una acció enzimàtica, és a dir, que l’activador és també un enzim Els activadors poden actuar també fent cessar una inhibició o evitant que es produeixi Així, els cianurs…
oligopèptid
Bioquímica
Substància formada per unes poques (10 com a màxim) unitats d’aminoàcids units mitjançant enllaços peptídics.
Són coneguts els dipèptids , els tripèptids i els octapèptids Es poden formar a partir de les proteïnes, per hidròlisi parcial o amb enzims
heterodúplex
Bioquímica
Conjunt de dues cadenes d’àcid nucleic totalment o parcialment complementàries, que inicialment no estaven unides.
Es poden formar de manera natural per la unió de cadenes que provenen de diferents cromosomes homòlegs durant la recombinació gènica de la meiosi
oligosacàrid
Bioquímica
Substància formada per unes poques (10 com a màxim) unitats de monosacàrids, units mitjançant enllaços glucosídics.
Els més coneguts són els disacàrids com la maltosa, la lactosa i la sacarosa i els trisacàrids com la rafinosa Poden ésser identificats i analitzats mitjançant procediments cromatogràfics automàtics
nucleosidasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que trenquen l’enllaç entre la pentosa i la base.
Sembla que aquest trencament no és hidrolític, sinó fosforilític Tot i que els nucleòsids pirimidínics són més resistents a la hidròlisi que els nucleòsids púrics, ambdós poden ésser hidrolitzats per l’acció de les nucleosidases
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina