Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ferredoxina
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes complexes associades amb sofre i ferro en proporcions equimolars.
Presenten un potencial redox altament negatiu E´ 0 =-0,432V, fet pel qual són agents reductors forts i actuen com a transportadors d’electrons en processos tributaris de la fotosíntesi, la fixació de nitrogen, certes fermentacions i el cicle de Krebs en la majoria d’organismes
nucleòtid

Estructura d’un nucleòtid
© fototeca.cat
Bioquímica
Cadascun dels èsters de l’àcid fosfòric amb un nucleòsid, en els quals l’àcid fosfòric és esterificat amb un dels grups hidroxil (OH) lliures de la pentosa.
Els nucleòtids es troben a la cèllula en estat lliure i en proporcions notables Hom els obté per hidròlisi parcial dels àcids nucleics, sobretot per l’acció de les nucleases Atès que els nucleòtids són composts de bases puríniques o pirimidíniques, absorbeixen la llum ultraviolada entorn dels 2 600 Å L’inosinat i el guanilat de sodi són emprats com a additius alimentaris intensificadors del gust en sopes, derivats de carn i de peix i conserves vegetals Són sinèrgics amb els glutamats
àcid pirúvic
Bioquímica
El més simple dels α-cetoàcids.
És un sòlid d’olor semblant a la de l’àcid acètic, que es fon a 13,5°C i bull, amb descomposició parcial, a 165°C És soluble en aigua, alcohol i èter en totes proporcions S’obté per destillació de l’àcid tàrtric en presència de sulfat d’hidrogen i potassi Presenta les propietats típiques de les cetones i dels àcids carboxílics L’àcid pirúvic és una substància de gran interès biològic, i és producte intermedi en el metabolisme dels glúcids i de les proteïnes
bioelement
Bioquímica
Element químic que participa en la constitució d’un organisme viu.
L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits,…
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és…
arginina
Bioquímica
aminoàcid
essencial per al creixement, glucoformador, fortament bàsic (pK 1
= 2,18), constituent universal de les proteïnes, present en particular en proporcions molt elevades (fins prop del 75%) en les protamines.
La seva amida fosfòrica és el fosfagen dels músculs de certs invertebrats Els àlcalis bullents i l’arginasa el descomponen en urea i ornitina mitjançant aquesta reacció és un intermediari fonamental en la biogènesi de la urea cicle de l’ornitina Lliure o combinat amb les proteïnes dóna la reacció de Sakaguchi Per descarboxilació dóna l’agmatina La forma natural L + és obtinguda fàcilment hidrolitzant la gelatina i precipitant-la en forma de flavianat poc soluble Cristallitza en forma de dihidrat, que esdevé anhidre a 105°C Es descompon a 244°C
àcid erúcic
Bioquímica
Àcid gras monoinsaturat que es troba en el greix de les llavors de diverses espècies de plantes del gènere Brassica, en alguns casos en proporcions força importants com és ara la colza.
Pot produir certs trastorns quan hom n'ingereix una gran quantitat Actualment, però, hom disposa de varietats de colza amb un contingut molt baix d’àcid erúcic
àcid araquidònic
Bioquímica
Un dels àcid gras indispensables, constituent important dels fosfàtids animals, present en petites quantitats al fetge, al cervell i als òrgans glandulars i —en proporcions encara més reduïdes— en els greixos de reserva i en la mantega.
En estat líquid es congela a -49,5°C El seu índex de iode és 333,5 Biològicament és el precursor de la prostaglandina E 2
àcid araquídic
Bioquímica
Àcid gras que hom troba com a component normal de l’oli de cacauet, en proporcions de l’1 al 3% i en quantitats molt més elevades (del 20 al 35%) en certs greixos de sapindàcies orientals.
Aquests greixos són els del rambutan Nephelium lappaceum i del pulasan Nephelium mutabile i la mantega de Makasar que prové de la Schleichera trijuga Poc soluble en alcohol, soluble en èter, es fon a 75,4°C i bull a 205°C, a 1 mm de mercuri, i a 328°C amb descomposició, a la pressió atmosfèrica És obtingut generalment de l’oli de cacauet i és emprat per a la fabricació de ceres sintètiques