Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
aminoacil
Bioquímica
Radical que prové d’un aminoàcid que ha perdut l’hidroxil del grup carboxil —CO.OH.
serotonina
Bioquímica
Amina amb activitat fortament vasodepressora que es troba en el sèrum sanguini i en les plaquetes de la medul·la òssia dels mamífers.
Prové biosintèticament del triptòfan per hidroxilació i descarboxilació enzimàtiques i pot ésser sintetitzada a partir del 5-hidroxiindole La serotonina presenta activitat allucinògena, la qual pot posar-se de manifest tant per la ingestió d’un excés del compost com per la inhibició de la monoaminooxidasa MAO, enzim que catalitza la seva transformació en àcid 5-hidroxiindoleacètic
àcid araquídic
Bioquímica
Àcid gras que hom troba com a component normal de l’oli de cacauet, en proporcions de l’1 al 3% i en quantitats molt més elevades (del 20 al 35%) en certs greixos de sapindàcies orientals.
Aquests greixos són els del rambutan Nephelium lappaceum i del pulasan Nephelium mutabile i la mantega de Makasar que prové de la Schleichera trijuga Poc soluble en alcohol, soluble en èter, es fon a 75,4°C i bull a 205°C, a 1 mm de mercuri, i a 328°C amb descomposició, a la pressió atmosfèrica És obtingut generalment de l’oli de cacauet i és emprat per a la fabricació de ceres sintètiques
nicotinamida
Bioquímica
Amida de l’àcid nicotínic
.
També és anomenada niacinamida i factor PP preventiu de la pellagra Fou descoberta per Warburg i Christian el 1935 En l’organisme dels mamífers es forma a partir del triptòfan La seva importància bioquímica prové del fet que forma part dels piridin-nucleòtids, que tenen un paper fonamental com a coenzims transportadors d’hidrogen És el precursor del dinucleòtid adenina-nicotinamida NAD Es troba a totes les cèllules vivents i, en forma lliure, a l’orina dels animals
melanina
Bioquímica
Pigment fosc responsable del color de la pell, del pèl i de l’iris dels ulls dels mamífers, d’altres grups d’animals i de certs vegetals i microorganismes.
És produïda per polimerització de la indolecinasa, la qual prové de l’oxidació de la tirosina La síntesi s’esdevé en les cèllules anomenades melanòcits , que són presents especialment en els teixits esmentats La manca de color de pèl i de la pell en l’albinisme és deguda a l’absència de melanina, i els ulls blaus són també conseqüència de l’absència de pigment L’enfosquiment de la pell quan és exposada al sol és degut a l’acció dels raigs ultraviolats sobre l’oxidació de la tirosina La seva funció consisteix a fer de pantalla protectora del derma contra les radiacions solars
edició de l’ARN
Bioquímica
Alteració de la seqüència nucleotídica d’una molècula d’ARN missatger després de la transcripció i abans de la traducció, dirigida per components específics de la maquinària cel·lular.
Hi ha dos tipus principals d’edició de l’ARN En l' edició per substitució s’alteren les identitats de nucleòtids concrets Aquest tipus d’edició afecta sobretot l’ARN que prové de motocondris i cloroplasts També s’han descrit casos d’ARN nuclears afectats per aquest tipus d’edició En l' edició per inserció/deleció s’afegeixen o s’eliminen nucleòtids de la molècula d’ARN Aquest tipus d’edició afecta ARN de determinats paràsits com Trypanosoma , que causa la malaltia de la son El resultat final de l’edició de l’ARN és un canvi en la seqüència d’aminoàcids de la proteïna que aquest…
activador
Bioquímica
Substància que és capaç d’iniciar o d’activar una acció enzimàtica.
Els activadors poden actuar de maneres molt diverses, com, per exemple, provocant la transformació química d’un proenzim inactiu en enzim actiu Així, en la coagulació de la sang, els ions Ca 2 + contribueixen a la transformació de la protrombina en trombina En alguns casos, la transformació és el resultat de la fixació sobre el proenzim d’una molècula orgànica de petita dimensió, en d’altres prové d’una acció enzimàtica, és a dir, que l’activador és també un enzim Els activadors poden actuar també fent cessar una inhibició o evitant que es produeixi Així, els cianurs activen la ureasa…
interferó
Bioquímica
Glicoproteïna d’origen cel·lular, capaç d’inhibir la multiplicació de qualsevol virus en les cèl·lules de l’espècie de la qual prové (especificitat d’espècie).
Per bé que el mode d’acció concret de l’interferó no és conegut, hom sap que no actua directament sobre el virus, tal com s’esdevé en el cas dels anticossos, sinó que actua indirectament, modificant certes propietats de la cèllula que impedeixen la reproducció del virus al seu interior Totes les cèllules dels vertebrats infectades per virus poden produir interferó, si bé d’altres agents sense cap relació amb els virus com certs antígens i mitògens poden també induir la síntesi d’interferons a les cèllules del sistema immunitari, per un mecanisme desconegut De més a més, els interferons…
dopa

Dopa
©
Bioquímica
Farmàcia
Aminoàcid monoaminocarboxílic que es dóna en gairebé totes les lleguminoses i en els mamífers; prové de l’oxidació de la tirosina catalitzada per la tirosinasa.
Té una gran importància com a pas intermedi en la biosíntesi de les catecolamines En són coneguts els tres isòmers òptics, dels quals el que es dóna a la natura és la forma levogira És obtinguda per extracció d’algunes lleguminoses, d’on precipita en forma de sal de plom, que hom tracta amb àcid sulfhídric