Resultats de la cerca

Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tohoku Japó l’any 1983 El mateix any inicià la seva trajectòria professional als laboratoris centrals de recerca de la companyia Shimadzu, i durant uns quants anys treballà a la Gran Bretanya Actualment és membre del Laboratori de Ciències de la Vida del Japó Els seus treballs el portaren en 1987-88 a desenvolupar la tècnica de desorció suau mitjançant làser SLD, Soft Laser Desorption , que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’SLD s’utilitza un impuls làser de baixa intensitat per a…

Es doctorà en medicina al Technion, l’Institut de Tecnologia d’Israel, l’any 1981 Actualment és professor distingit en la unitat de bioquímica de l’Institut Família Rappaport per a la Recerca en Ciències Mèdiques al Technion de Haifa Al final de la dècada del 1970 i el principi de la del 1980, feu diferents estades al laboratori d’ Irwin Rose al Fox Chase Cancer Center de Filadèlfia, als Estats Units, on també coincidí amb A Hershko Treballant conjuntament, aquests tres investigadors descobriren el paper clau de la ubiqüitina, un polipèptid, en el procés de degradació de proteïnes a l’…

Estudià a la Universitat de Londres, d’on fou també professor en 1945-59 i en 1970-78 Fou el pioner en l’estudi de la rotació molecular i l’estructura de molècules orgàniques complexes El 1969 compartí el premi Nobel de química amb O Hassel pels seus treballs, que ajudaren a establir l’anàlisi conformacional com una branca essencial de la química orgànica És autor d’un procediment que duu el seu nom per a sintetitzar aldosterona

Es doctorà en medicina a la Universitat de Tufts l’any 1986 Després de diverses estades postdoctorals a la Universitat de Brandeis i a la Harvard Medical School, el 1996 acceptà una plaça com a catedràtic i director del Laboratori de Neurobiologia Molecular i Biofísica de la Rockefeller University, càrrecs que comparteix actualment amb el d’investigador al Howard Hughes Medical Institute El 1998 sorprengué la comunitat científica en publicar la determinació de l’estructura espacial del canal pel qual els ions potassi travessen la membrana cellular Gràcies a aquest treball els científics poden…

Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès estudiar detalladament el…

Es doctorà en química a la Universitat de Yale el 1940 La seva carrera professional s’inicià al món empresarial, on treballà fins el 1967, quan obtingué una plaça de professor de ciències aplicades i química a Yale Des de la seva jubilació, l’any 1987, fou professor emèrit en aquesta universitat i posteriorment fou professor d’investigació a la Virginia Commonwealth University, a Richmond Virgínia El 1988 desenvolupà la tècnica d’ionització per electroesprai ESI, Electrospray Ionization, que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’…

Es doctorà en medicina a la Universitat de Chicago l’any 1952 Del 1954 al 1963 treballà al departament de bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale Aquesta darrer any passà al Fox Chase Center de Filadèlfia, on desenvolupà la resta de la seva trajectòria científica Dos anys després de jubilar-se 1995, fou nomenat professor emèrit de la Universitat de Califòrnia, Irvine Entre la fi de la dècada de 1970 i el principi de la de 1980, conjuntament amb  Aaron Ciechanover  i Avram Hershko  descobrí el paper clau del polipèptid de 76 aminoàcids anomenat ubiqüitina en la…

Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…

Investigà la constitució i l’origen químic de la bilis El 1927 establí, juntament amb Black, la relació de la vitamina D amb el raquitisme i la radiació ultraviolada Aclarí la constitució química d’algunes vitamines del grup D Rebé, per aquests treballs, el premi Nobel de química de l’any 1928

Es traslladà a Israel amb la seva família el 1950 i es doctorà en medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem el 1969 Actualment és professor distingit en la unitat de bioquímica de l’Institut Família Rappaport per a la Recerca en Ciències Mèdiques al Technion, Haifa Israel, on exerceix des del 1980 Al final de la dècada del 1970 i principi de la del 1980, treballà conjuntament amb Aaron Ciechanover i Irwin Rose al Fox Chase Cancer Center de Filadèlfia, als EUA Junts descobriren que en la degradació de proteïnes a l’interior de les cèllules hi té un paper clau la ubiqüitina Per aquest…