Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
efecte Pasteur
Bioquímica
Efecte consistent en la inhibició de la glucòlisi (o de la fermentació alcohòlica) d’una cèl·lula, deguda a la presència d’oxigen, el qual permet, per contra, la respiració.
Les cèllules cancerígenes i els leucòcits leucèmics no presenten aquest efecte i acumulen grans quantitats de lactat
heparansulfat
Bioquímica
Proteoglican de matriu extracel·lular format per la unió de glicosaminoglicans a un nucli proteic.
Diverses malalties humanes presenten formes alterades o quantitats anòmales d’heparansulfat, com ara la síndrome d’Alzheimer i de San Filipo, entre d’altres
escatol
Bioquímica
Producte resultant de la degradació, pels bacteris intestinals, del triptòfan de la dieta.
Hom l’obté per fusió de la clara d’ou amb KOH Contribueix a donar l’olor característica als excrements No és tòxic en les quantitats produïdes ordinàriament
esfingosina
Bioquímica
Aminodialcohol insaturat, produït per la hidròlisi dels esfingolípids.
És biosintetitzada a partir de l’aminoàcid serina i de l’aldehid palmític Per reacció amb els àcids grassos produeix les N-acil-esfingosines o ceramides, que es donen en petites quantitats en els éssers vius
cistina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, de fórmula
que en estat natural es troba en forma L.
És obtinguda per oxidació de la cisteïna El pèl conté quantitats importants de cistina, especialment el de cavall 8% la seva reducció a cisteïna amb tioglicolat és la base dels processos d’ondulació permanent del cabell en fred
cerebròsid
Bioquímica
Galactolípid que conté una molècula d’esfingosina unida en posició 1 amb un sucre, la galactosa, i també unida amb enllaç amídic a un àcid gras de pes molecular elevat.
Els cerebròsids no contenen fòsfor es troben en quantitats notables en el cervell i en altres parts del sistema nerviós, especialment en la mielina Llur funció és desconeguda, però hom suposa que és relacionada amb la transmissió de l’impuls nerviós
àcid fosfatídic
Bioquímica
Cadascun dels fosfoglicèrids
que per hidròlisi lliuren només àcid fosfòric, dos àcids grassos i glicerina.
La seva fórmula general és Són els fosfoglicèrids d’estructura més simple, puix que són monoesters de l’àcid fosfòric A les cèllules dels mamífers n'hi ha en quantitats molt petites, però són molt abundants a les plantes Són sintetitzades per les cèllules animals i vegetals a partir del gliceril-3-fosfat
ninhidrina
Bioquímica
Cetona derivada de l’indà.
És emprada per a l’anàlisi qualitativa i quantitativa d’α-aminoàcids procedents de la hidròlisi de proteïnes, pel fet que forma un pigment blau en presència dels grups amino i carboxil lliures També és emprada per a la valoració d’aminoàcids en quantitats molt petites, mitjançant la mesura del diòxid de carboni que se'n desprèn
17-cetosteroides
Bioquímica
Esteroides androgènics formats en el còrtex suprarenal a partir del cortisol i en el testicle a partir de la testosterona.
Tenen 19 àtoms de carboni i un grup cetona en posició 17 Ultra llur acció androgènica, els cetosteroides intervenen en el metabolisme dels pròtids, del Cl, del Na i del K Són eliminats per l’orina en quantitats que oscillen entre 13 i 18 mg diaris en l’home, i entre 7 i 10 mg en la dona La valoració dels 17-cestosteroides urinaris permet d’estudiar les funcions testicular, corticosuprarenal i hipofisària