Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
malaltia de Refsum
Bioquímica
Malaltia relacionada amb l’oxidació d’àcids grassos que és causada per la impossibilitat de realitzar l’oxidació de l’àcid fitànic (3,7,11,15-tetrametilhexanoic), d’origen vegetal.
L’acumulació d’aquest àcid produeix trastorns neurològics
àcid erúcic
Bioquímica
Àcid gras monoinsaturat que es troba en el greix de les llavors de diverses espècies de plantes del gènere Brassica, en alguns casos en proporcions força importants com és ara la colza.
Pot produir certs trastorns quan hom n'ingereix una gran quantitat Actualment, però, hom disposa de varietats de colza amb un contingut molt baix d’àcid erúcic
aldosterona
Bioquímica
Hormona corticosupra renal, la més potent del grup de les mineralcorticoides.
Regula l’equilibri del sodi i del potassi i, per tant, indirectament, el metabolisme de l’aigua i el volum sanguini, a través de la seva acció al túbul distal de la nefrona, així com també el metabolisme dels hidrats de carboni És secretada per la zona extrema del còrtex suprarenal i transportada per la sang fixada a proteïnes És metabolitzada i conjugada al fetge Al ronyó, en l’àmbit extracellular, reté sodi i permet la sortida de potassi en l’intracellular, afavoreix la sortida de sodi i potencia l’entrada de potassi Alhora, la funció de regulació hidrosalina per part de l’aldosterona és…
radical lliure
Bioquímica
Molècula altament reactiva i inestable pel fet de tenir, com a mínim, un electró desaparellat, que és susceptible de crear enllaços amb altres àtoms o molècules per tal d’aconseguir l’estabilitat electroquímica.
Els radicals lliures es poden formar a l’atmosfera o en els organismes vius en el procés de respiració per la presència d’oxigen i per a la defensa enfront de bacteris i virus A l’organisme, els radicals lliures poden alterar diferents molècules i estructures, com per exemple proteïnes, lípids, membranes cellulars i el material genètic de les cèllules Aquests canvis provoquen la disminució de la seva funcionalitat i augmenten el risc de patir determinats trastorns, com alguns tipus de càncer o alteracions en els processos immunològics de defensa de l’organisme humà Alguns dels…
lipoproteïna
Bioquímica
Complex constituït per l’associació de lípids amb certes proteïnes específiques.
Són considerades com un tipus de proteïna conjugada en la qual el grup prostètic és de natura lipídica Les lipoproteïnes més ben conegudes són les del plasma sanguini dels mamífers, que serveixen de vehicle per al transport dels lípids entre els diferents teixits al llarg del flux circulatori Pel fet que molts lípids són insolubles en el medi aquós de la sang lípid, la fixació a les proteïnes, polars, fa possible llur transport entre l’intestí, el fetge i el teixit adipós, fonamentalment Quant a l’estructura, les lipoproteïnes són micelles de pes molecular comprès entre 300 000 i 10 9 i amb…
adrenalina
Bioquímica
Farmàcia
Aminoalcohol que constitueix la principal hormona segregada per la zona medul·lar de les glàndula suprarenal:
Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a controlar el…
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…