Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ribonucleasa
Bioquímica
Endonucleasa que hidrolitza els enllaços entre els hidroxils 5´ i l’acid fosfòric unit a un nucleòtid pirimidínic dels ARN.
Hom la pot trobar en el pàncrees del bou, i conté 124 aminoàcids Mitjançant l’acció de la subtilina es trenca entre els aminoàcids 20-21 i dóna la proteïna S i el pèptid S, ambdós inactius si van sols, però actius si es troben mesclats La ribonucleasa fou la primera proteïna sintetitzada al laboratori a partir dels aminoàcids lliures
fosforilasa
Bioquímica
Qualsevol dels enzims del grup de les transferases que catalitzen reversiblement l’escissió fosforolítica dels enllaços α(1 →4) glucosídics dels disacàrids o els polisacàrids.
Corresponen al subgrup de les glucosiltransferases La més important és la α-glucanofosforilasa o fosforilasa del glucogen i del midó, que catalitza la reacció glucosa n + HPO 4 = ⇌glucosa n - 1 + glucosa-1- fosfat repetidament sobre els enllaços αa →4 de les cadenes laterals fins a trobar els punts de ramificació dels polisacàrids La seva activitat és regulada per un complicat mecanisme de controls
Gertrude Belle Elion
Bioquímica
Bioquímica nord-americana.
Professora de la Duke University i de la North Carolina University, estudià el metabolisme dels àcids nucleics per tal de trobar diferències entre les cèllules normals i les canceroses Els seus estudis contribuïren al descobriment i a la síntesi de substàncies antitumorals 6-mercatopurina i tioguanina, immunosupressores azatioprina, antibacterianes trimetoprim i antivíriques AZT El 1988 rebé el premi Nobel de medicina, juntament amb JWBlack i GHHitchings, amb el qual dugué a terme les seves recerques
carotenoide
Bioquímica
Cadascun dels pigments de color groc, taronja o vermellós trobats en la fracció lipídica insaponificable dels extrets d’animals, vegetals i microorganismes, que poden ésser considerats com a derivats del licopè
.
Tenen un paper molt important com a antecessors de les vitamines A, i per això també són anomenats provitamines A Són fonamentals per a la visió dels animals, puix que formen part dels pigments visuals hom els pot trobar en els cloroplasts, on són indispensables per a la fotosíntesi també són part integrant dels pigments de la llet, els ous i les excrescències epidèrmiques plomes, closques, etc d’ocells i artròpodes, així com de determinats teixits d’animals marins Segons que continguin o no continguin oxigen en la molècula, es divideixen en dos grans grups xantofilles i carotens
vitamina A
Bioquímica
Vitamina liposoluble constituïda per un conjunt de vitamines i provitamines amb un paper essencial en el funcionament metabòlic de la retina, en el creixement i la diferenciació dels teixits epitelials i dels ossos, en la reproducció, en la resposta immunitària i com a agent antioxidant.
En els aliments d origen animal, la major part de la vitamina A es troba en forma de retinil palmitat, el qual es convertirà en retinol a l’intestí prim, encara que també es pot trobar en forma de retinal o àcid retinoic En els aliments d’origen vegetal, els carotens constitueixen una família de precursors de la vitamina A o provitamina A, que posteriorment seran transformats en vitamina A activa Els carotens, per tant, tenen una equivalència d’activitat de retinol, que és la següent per a obtenir l’activitat d’1 microgram de retinol s’han doingerir 2 micrograms de betacarotè…
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…
neuroquímica
Bioquímica
Part de la bioquímica que estudia els processos químics que tenen lloc al sistema nerviós, responsables de la transmissió de l’impuls nerviós, però també de diverses sensacions i anomalies físiques i, sobretot, psíquiques.
En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…