Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
àcid úric
Bioquímica
Producte final del metabolisme de la purina en l’home i en altres vertebrats.
És un sòlid cristallí, incolor i inodor, insoluble en aigua, alcohol i èter i soluble en els àlcalis i el glicerol, que es descompon abans de fondre's Hom l’obté del guano, del qual constitueix fins el 25% Es comporta com un àcid dibàsic feble, i és emprat en síntesi orgànica
al·lantoïna
Bioquímica
Producte d’oxidació de l’àcid úric, de fórmula
que, en els mamífers altres que l’home i els primats, és el terme final del catabolisme de les purines.
Es troba en llur orina i també en nombrosos vegetals L’allantoïna racèmica forma cristalls que es fonen a 238°C, solubles en àlcalis, poc en aigua i menys encara en alcohol o èter Per hidròlisi dóna, en medi alcalí, àcid allantúric, i amb certs enzims, àcid allantoic Al laboratori és obtinguda oxidant l’àcid úric amb permanganat Ha estat utilitzada en medicina
adenina
Bioquímica
Base purínica constituent de l’adenosina i, per tant, de nombroses substàncies de gran importància bioquímica:
Sòlid cristallí, insoluble en èter, molt poc soluble en alcohol i aigua freda, soluble en aigua bullent Sublima a 220°C i es descompon a 360-365°C Dóna solucions aquoses neutres, però es combina amb els àcids A l’organisme es converteix en àcid úric Present a la pellofa d’arròs, fou anomenada vitamina B 4 però ni té activitat B 1 ni pot ésser considerada una vitamina En el catabolisme és desaminada per l’adenasa i dóna hipoxantina És preparada per extracció del te, per hidròlisi de l’àcid ribonucleic del llevat o per síntesi a partir de l’àcid úric És utilitzada en la recerca bioquímica
al·loxúric | al·loxúrica
Bioquímica
Dit dels derivats bàsics de l’àcid nucleic.
Té una gran importància en fisiologia i en patologia a causa de les seves relacions amb l’àcid úric
purina
Bioquímica
Nom genèric de diverses substàncies d’origen natural, derivades formalment de la purina.
Les més importants són l' adenina , la guanina , la hipoxantina, l' àcid úric i la xantina , i, entre els derivats metilats d’aquesta darrera, la cafeïna , la teofillina i la teobromina
purina

fototeca.cat
©
Bioquímica
Compost heterocíclic d’estructura bicíclica consistent en un anell de pirimidina unit per un costat a un d’imidazole, l’esquelet del qual intervé en l’estructura d’un gran nombre de composts naturals d’interès biològic.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en l’aigua, l’alcohol i el toluè i poc soluble en l’èter es fon a 217°C Hom l’obté a partir de l’àcid úric i és emprat en síntesi orgànica i en recerca biològica Pot existir en dues formes tautòmeres És aromàtica, presenta caràcter bàsic i forma sals amb els àcids
seroalbúmina
Bioquímica
Albúmina del sèrum de la sang.
N'és la fracció més important equival al 65% de la xifra total de proteïnes És una proteïna globular que funciona com a transportadora La seroalbúmina humana consta d’una sola cadena amb uns 550 aminoàcids i té un pes molecular aproximat de 68 500 És sintetitzada per la cèllula hepàtica i serveix com a vehicle de nombroses substàncies autògenes bilirubina, calci, àcids biliars, àcid úric, vitamines C, P, K, adenosina, etc i de substàncies exògenes medicacions
albúmina
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes solubles en aigua pura i en solucions salines diluïdes, insolubles en alcohol de grau elevat.
Les albúmines són solubles en solució mig saturada de sulfat d’amoni, però precipiten si la solució se satura amb aquesta sal i abans de la saturació si el medi és àcid tenen caràcter àcid punts isoelèctrics ben inferiors a 7, pes molecular elevat i són susceptibles de cristallització en condicions adequades Llurs solucions es coagulen per la calor entre 70°C i 90°C En total absència de sals no hi ha coagulació, però es produeix tanmateix una desnaturalització irreversible Les albúmines són, generalment, riques en àcids glutàmic i aspàrtic, lisina i leucina, contenen asparagina i glutamina i…
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…