Resultats de la cerca

Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de…

Féu diverses recerques als EUA sobre les vitamines, l’àcid pantotènic i l’inositol Aïllà la nicotinamida i descobrí el paper de la serotonina en els éssers vius

Estudià, juntament amb altres autors Kuhn, Morris, l’estructura química i els efectes fisiològics, profilàctics i terapèutics d’algunes vitamines E El 1937 rebé el premi Nobel de química, juntament amb WNHaworth

Rebé el premi Nobel de química l’any 1957 pels seus treballs destinats a l’aclariment de la composició química de determinats enzims DPN i vitamines com ara la E, la B 1 2 , etc

N'hi ha de tres tipus substàncies que inhibeixen la utilització digestiva de les proteïnes antienzims, hemaglutinina i saponines, tanins i fibra, substàncies que inactiven les vitamines antivitamines i substàncies que interfereixen totalment o parcialment en l’assimilació de certs minerals àcid oxàlic, àcid fític, etc

Investigà la constitució i l’origen químic de la bilis El 1927 establí, juntament amb Black, la relació de la vitamina D amb el raquitisme i la radiació ultraviolada Aclarí la constitució química d’algunes vitamines del grup D Rebé, per aquests treballs, el premi Nobel de química de l’any 1928

El 1902 isolà per primera vegada el triptòfan i el 1921, el glutatió Fou un dels descobridors de l’existència de factors qualitativament mínims vitamines, l’absència dels quals en la dieta determinava malalties com el raquitisme o l’escorbut El 1929 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia conjuntament amb Christiann Eijkman

Deixeble de WNernst, JHvan't Hoff i SAArrhenius professor de química general i inorgànica 1906-29 i director de l’institut bioquímic 1929-41 a la Universitat d’Estocolm Treballà en l’estudi dels enzims, la fermentació del sucre i l’obtenció de vitamines, i fou el primer que aïllà la vitamina A El 1929 compartí el premi Nobel de química amb sir Arthur Harden

Després d’haver ensenyat bioquímica a l’institut politècnic de la seva ciutat nadiua, investigà a la Universitat de Rochester Nova York en 1942-45 Pel descobriment de la vitamina K rebé, juntament amb Edward Adelbert Doisy, el premi Nobel de medicina 1943 Els seus treballs abasten els camps d’estudi de les vitamines, els lípids, la coagulació de la sang i la formació dels càlculs biliars