Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
carboxipeptidasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims hidrolítics que alliberen, d’una proteïna, únicament l’aminoàcid terminal, el que posseeix el grup carboxil lliure.
La carboxipeptidasa A peptidil-L-aminoàcid-hidrolasa catalitza la hidròlisi del peptidil-L-aminoàcid a pèptid i L-aminoàcid La carboxipeptidasa B actua solament si l’aminoàcid terminal del pèptid és lisina o arginina Ambdós enzims provenen del pàncrees i posseeixen zinc, La carboxipeptidasa del llevat actua solament si l’aminoàcid terminal és glicina o leucina
protoporfirina
Bioquímica
La més abundant de totes les porfirines, formada per una molècula de porfina substituïda per 4 grups metil, 2 grups vinil i 2 grups d’àcid propiònic.
N'hi ha 15 isòmers possibles, el més abundant dels quals és la protoporfirina IX Es troba a l’hemoglobina, a la mioglobina i a la majoria de citocroms Forma quelats amb ions metàllics ferro, magnesi, zinc, níquel, cobalt i coure El complex amb ferro II és anomenat protohem o simplement hem, i el format amb ferroIII, hemina o hematina
superòxid dismutasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la formació de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) a partir del radical superòxid segons la reacció: 2 O2 - + 2 H+→H2O2 + O2
.
Contribueix a l’eliminació de les espècies reactives de l’oxigen, que són tòxiques per a les macromolècules com els àcids nucleics i les proteïnes Hom ha descrit tres tipus de superòxid dismutasa el tipus coure-zinc-SOD, present només a les cèllules eucariotes amb algunes excepcions, el tipus manganès-SOD, present en bacteris i en extractes d’animals i plantes, i el tipus ferro-SOD, purificada a partir del bacteri Escherichia coli i de diversos organismes eucariotes
element mineral
Alimentació
Bioquímica
Element pertanyent al camp de la química inorgànica i que forma part del regne mineral.
Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt, zinc…
aminopeptidasa
Bioquímica
Nom genèric dels enzims proteolítics d’origen gastrointestinal que hidrolitzen pèptids, i que es caracteritzen pel fet de catalitzar la hidròlisi dels enllaços peptídics adjacents al grup α-amino lliure del pèptid damunt el qual actuen.
Aquesta propietat que els fa molt útils per a establir la seqüència dels aminoàcids d’una molècula proteica Gairebé tots són metalloenzims i diversos d’entre ells són activats pels ions manganès, magnesi, cobalt i zinc Les aminopeptidases comprenen l' aminoacil-oligopèptidohidrolasa, l' aminoacil-dipèptidohidrolasa i la leucin-aminopeptidasa El primer d’aquests enzims actua sobre diversos oligopèptids provocant la reacció i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids La…
anhidrasa carbònica
Bioquímica
Enzim dels eritròcits, de la mucosa gàstrica i de l’escorça renal, que conté un àtom de zinc per molècula i que catalitza bàsicament la reacció reversible, espontània, però de realització lenta en absència de l’enzim:
Intervé, a la sang, en el transport del CO 2 i en la seva eliminació a través dels pulmons a l’estómac, en la secreció d’àcid clorhídric, i al ronyó, en la retenció dels bicarbonats