Resultats de la cerca

Entre els criteris que determinen una ètnia, hom pren sovint com a decisiu el de la llengua, bé que no sempre es reconeixen diferència ètnica i lingüística, ni identitat de llengua i d’ètnia També en són codeterminants elements com la consciència ètnica, les diferències religioses, culturals, polítiques i economicosocials i unes determinades contingències històriques Ètnies objectivament ben definides semblen mancades de consciència collectiva els baix-alemanys Sigui com vulgui, ètnia és una noció diferent de la de minoria i de regió ètnica

Josep Oriol Mestres en fou el primer president A més d’un “Anuari” 1899-1929, l’Associació publicà dues revistes “La Ciutat i la Casa” 1925-27 i “Arquitectura i Urbanisme” 1931-36 Organitzà, a Barcelona, el IX Congrés Nacional d’Arquitectes 1922 i, a Barcelona i a Tarragona, el Primer i el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana 1932 i 1935, en els quals hom estudià la problemàtica de la construcció, l’habitatge i l’urbanisme a Catalunya El Sindicat d’Arquitectes de Catalunya, creat el 31 de juliol de 1936, es féu càrrec de l’estatge social de l’Associació

Titulat el 1914, el mateix any guanyà una càtedra a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i el 1924 fou arquitecte municipal de la ciutat Dins el classicisme noucentista, bastí, a la via Laietana de Barcelona, el Casal del Metge 1919, les cases Cambó 1921-25 —influïdes per l’escola de Chicago— i, amb Alfons Barba i Miracle, el Foment del Treball Nacional 1931-34 Construí el Palau de Comunicacions de la Plaça d’Espanya 1929, amb Félix de Azúa, i reformà la Capitania General 1928 i, ja a la postguerra, la Duana Nova Construí l’hospital de Lleida i restaurà el castell de Peralada Com a…

Obtingué el títol a Barcelona 1941 El 1945 fou nomenat arquitecte de la comandància d’obres i fortificacions de Lleida, ciutat on collaborà en la reconstrucció de la Seu Vella 1945-54 i projectà el seu edifici més important, la delegació de finances 1960, actualment Cambra de Comerç de Lleida Traslladat posteriorment a Madrid, hi fou nomenat cap del servei de valoracions urbanes 1961, catedràtic a l’escola d’arquitectura de Madrid 1968-76 i secretari del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España 1969-75 Exposà també obra pictòrica Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de…

Llicenciat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1984, es doctorà amb un premi extraordinari el 1995 Vinculat a la universitat, director del departament d’urbanisme i ordenació del territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC i professor a l’Escola d’Arquitectura del Vallès ETSAV, director del màster desenvolupament urbà i territorial i professor del màster projecció urbanística de la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC Ha desenvolupat la pràctica professional de planejament urbanístic amb els arquitectes Sebastià Jornet i Forner i…

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, on es graduà el 1965, però aviat es decantà per l’urbanisme, disciplina sobre la qual amplià coneixements a Berlín Entre el 1968 i el 1976 participà en l’elaboració de diversos plans d’ordenació urbanística, entre d’altres els plans generals de Vic 1968-71, Mataró 1975 i Sant Feliu de Guíxols 1973-75, el Pla de Comunicacions de la Comarca de Barcelona 1967-69, el llibre blanc d’urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques espanyol 1972-73 i la llei del sòl del 1975 També participà com a assessor del pla general de la regió de…

Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…

Originàriament aquest terme designava els agrupaments existents entre els pobles celtes, especialment a Irlanda i a Escòcia on ha tingut un paper destacat al llarg de la història, i era definit com a grup de parentiu dels descendents per línia paterna d’un progenitor comú, de qui prenien el nom, i que generalment reconeixien l’autoritat d’un cap hereditari Les troballes de l’etnografia ampliaren el concepte originari, i a la segona meitat del s XIX el terme clan s’estengué per a designar grups definits per característiques molt diverses que poc sovint es manifestaven totes conjuntament la…

Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…