Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Ben van Berkel
Arquitectura
Arquitecte neerlandès.
Estudià a la Rietveld Acadèmia d’Amsterdam i a l’Architectural Association de Londres, on es diplomà el 1987 Ha realitzat diverses obres d’enginyeria civil, com la Central Elèctrica a Amersfoort 1989-93 o el pont Erasmus de Rotterdam, on es pot apreciar la seva formació en l’estudi de Santiago Calatrava La utilització de l’ordinador en la concepció i en la realització caracteritza les obres fetes als Països Baixos, com l’edifici Karbouw, a Amersfoort 1990-92, l’ampliació del Rijksmuseum Twente, a Enschede, 1992-96 o la casa Moebius, a Het Gooi 1993-97 L’any 1998 s’associà amb Caroline Bos,…
Giovanni-Antonio Viscardi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou deixeble de Borromini Ben aviat s’establí a Alemanya, on desenvolupà la seva activitat Són obra seva el convent de Fürstenfeldbruck 1691, prop de Munic, la Wallfahrtskirche Mariahilf de Freystadt 1700-08 i la Dreifaltigkeitskirche de Munic 1711-13, ciutat on collaborà en la construcció del castell de Schleissheim i acabà el de Nymphenburg
Sylvain Stym-Popper
Arquitectura
Arquitecte en cap dels monuments històrics de França.
Collaborà al Congrès Archéologique de France dedicat al Rosselló 1955 i hi publicà diversos treballs, ben fonamentats històricament, sobre el Palau dels Reis de Mallorca, l’arquitectura civil de Perpinyà, els castells de Cotlliure i Salses, la plaça de l’obelisc de Portvendres i l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, tema que ja havia estat objecte de treballs seus anteriors
Johann Bernhard Fischer von Erlach
Arquitectura
Arquitecte austríac.
Es formà a Roma amb Carlo Fontana Tornà a Àustria, on desplaçà de càrrecs públics arquitectes italians, tradicionalment més ben considerats que els locals Després d’una etapa borrominiana, exemplificada en diverses esglésies de Salzburg, assolí l’estil més personal cap al 1715, amb un barroc classicitzant que té el màxim exponent en la Karlskirche de Viena 1716-29, el projecte de la qual aconseguí d’imposar pel damunt del de Ferdinando Galli Bibiena Fou ennoblit per Josep I El seu fill Joseph Emmanuel Fischer von Erlach Viena 1693 — 1742 prosseguí obres del pare, com la…
Giacomo Della Porta
Arquitectura
Arquitecte italià.
El seu art, amb paleses influències de Miquel Àngel, Vignola i Ammannati, és una transició entre la tradició clàssica i la recerca de noves solucions arquitectòniques Les seves obres són nombroses la façana del palau de la Sapienza 1575, al palau Farnese l’irreprotxable complement de l’obra de Sangallo, la façana del Gesù 1584, estructurada en dos cossos coronats per un frontó triangular, esdevinguda ben aviat paradigma d’innombrables imitacions, les esglésies de Santa Caterina dei Funari i de la Madonna dei Monti, bon exemple de l’esperit constructiu de la Contrareforma En la…
Inigo Jones
Arquitectura
Arquitecte.
Enviat a Itàlia pel seu protector, el comte de Pembroke, després del 1597, adquirí a Venècia un exemplar de les obres de Palladio el 1601 Anà a Dinamarca invitat per Cristià IV 1603, tornà a Londres el 1605 i fou escenògraf de la cort Després d’un altre viatge a Itàlia 1613-15, polemitzà amb Ben Jonson, inspector d’obres del príncep de Galles, amb qui abans havia collaborat Difongué el palladianisme a Anglaterra i fou nomenat inspector d’obres del rei fins el 1643 Construí el Banqueting House de Whitehall a Londres 1619-21 i la Queen's House a Greenwich 1616-35 Dissenyà la plaça…
Christian de Portzamparc
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador francès.
Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i publicitari de l’…
Josep Domènech i Estapà
Façana principal del Palau de Justícia de Barcelona, obra de Josep Domènech i Estapà i d’Enric Sagnier i Villavecchia (1885-1908)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte (1881) i doctor en ciències exactes.
Fou catedràtic de geodèsia 1888 i de geometria descriptiva 1895 a la Universitat de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1883, que posteriorment presidí 1914 Autor, a Barcelona, dels edificis de l’Acadèmia de Ciències 1893, Palau de Justícia 1885-1908, amb Enric Sagnier, Presó Model 1904 amb Salvador Vinyals, Observatori Fabra 1906, Catalana de Gas 1908 i convent dels carmelitans començat el 1910 i acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana Dirigí així mateix les obres de l’Hospital Clínic 1895-1906, sobre un projecte d’Ignasi C Bartrolí 1881 Amb elements modificats dels…
Manuel Sureda i Costas
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Martí Sureda i Vila Titulat el 1919 Treballà a Olot 1919-22 i a Girona 1919-31, amb un breu període a Salamanca 1922 Fou promotor del Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia 1928 i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema 1932, que publicà a la revista Reflex Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars a Olot les cases Descals —plaça de Clarà—, Coromines —carrer del Pardal—, Mir —carrer de Vilanova-carrer de Panyó—, Transformadora Elèctrica Brutau 1919 i…
Antoni de Villanueva
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu ingrés, el disseny…