Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Guillem Bofill
Arquitectura
Arquitecte.
Actiu a Catalunya, treballà de picapedrer 1381-83 a les obres de Sant Feliu de Girona i, més endavant, a les de la catedral, de les quals esdevingué mestre major el 1404 Partidari de la continuació de la nau única, fou, amb el bisbe Dalmau de Mur, el promotor de la segona i definitiva junta d’arquitectes 1416, davant la qual defensà decisivament la seva idea 1417, que fou aprovada La nau única fou continuada sota la seva direcció fins el 1427
Manuel Almeda i Esteva
Arquitectura
Arquitecte.
Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de…
Josep Maria Vilanova i Claret
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Entre d’altres, participà, sota la direcció d’AFont i MSolà-Morales, en el Pla Especial de Reforma Interior de la Barceloneta 1982-83, treball que fou guardonat amb el Premio Nacional d’urbanisme 1983 i en el Pla territorial sectorial de l’habitatge de Catalunya en curs És un especialista en la rehabilitació en les seves diverses facetes, des de l’arquitectònica fins al planejament urbanístic Entre les nombroses publicacions en què ha participat, és autor de Cartes Comarcals del Maresme i el Bages 1977, Sant Feliu de Guíxols i…
General Guitart i Lostaló
Arquitectura
Arquitecte (1887).
Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles 1892 Exercí alguns anys la secretaria a l’escola de Llotja Formà part de la primera junta directiva del FAD 1903 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Guíxols i féu un pla general de reforma urbana 1897 i diversos edificis notables com l’asil Surís1904 A més realitzà el projecte del passeig de Guíxols, continuació del de la Mar, el qual compta amb els edificis més moderns i més interessants de la ciutat el Nou Casino La Constància Casino dels Nois, obra realitzada entre el 1888 i el 1898, declarada monument…
Josep Maria Fargas i Falp
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat l’any 1952, amb Enric Tous agençà les dependències del deganat i de la junta de govern del Collegi d’Arquitectes 1958-62, a Barcelona Ambdós construïren la casa Ballvé, al barri de Pedralbes de Barcelona, 1960-61, les fàbriques Dallant, a Sant Feliu de Llobregat 1963, i Kas, a Vitòria, i també la central de Banca Catalana, al passeig de Gràcia de Barcelona 1968, l’edifici de la Diagonal 468, l’edifici Publi del passeig de Gràcia 1977, l’edifici del Banc Industrial de Catalunya 1980 i l’edifici Pastor, al passeig de Gràcia-Aragó, tots ells a Barcelona L’any 1994, amb el…
Enric Tous i Carbó
Arquitectura
Arquitecte
Titulat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1953, l’any següent s’associà amb Josep M Fargas , amb el qual dugué a terme tota la seva obra fins el 1992 El 1958 guanyaren el premi FAD d’interiorisme per la botiga Georg Jensens de Barcelona i dissenyaren l’interior del Collegi d’Arquitectes de Catalunya 1962 Són coneguts sobretot pels grans edificis d’organitzacions, especialment seus bancàries, en els quals introduïren innovacions tècniques, constructives i de materials, influïts per l’obra de Mies van der Rohe, Richard Neutra i d’altres Dels seus projectes sobresurten…
Albert Viaplana i Veà
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB,on es graduà el 1966, es doctorà el 1980, i entre 1971 i 1999 hi exercí la docència catedràtic des del 1978 Collaborà amb A de Moragas i Gallissà i amb Heliodor Piñón i Pallarés ,amb el qual fundà l'estudi Viaplana-Piñón 1974-97 Posteriorment treballà amb el seu fill David Viaplana Canuda Barcelona 1965 Obra seva és la plaça dels Països Catalans, a Barcelona, amb Enric Miralles, que li va valdre el 1983 els primers premis FAD i Ciutat de Barcelona Així mateix projectà el parc del Besòs, a Sant Adrià i la plaça Barangué, a…
Manuel Ribas i Piera
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a…
Josep Goday i Casals
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1905 Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols 1910 El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura Construí, a Barcelona, 1917-23 els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en…
Antoni Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de la família d’arquitectes Rovira Titulat a San Fernando el 1842 Arquitecte municipal de Barcelona des del 1867, fou destituït per l’ajuntament popular el 1869 i nomenat altra vegada el 1870 D’estudiant publicà uns plànols dels desapareguts Banys Nous 1834, però el primer treball documentat i encara existent de Rovira es un plànol de Sant Feliu de Codines de l’època en que feia les milícies 1836 Autor del Teatre Circ Barcelonès 1853 i de la Llotja del Palau Moja a la Rambla 1856 Fou el guanyador del concurs per a l’Eixample de Barcelona 1859 amb un interessant projecte…